dimecres, 23 de juliol de 2008

Pensaments inconnexes - XXXVI -

De vacances i altres cicles de la vida

Dissabte marxo de vacances. 15 dies lluny. Esperant trobar noves sensacions on amarar-me.

Suposo que encara penso com quan anava a col•legi. És ara quan s’acaba un cicle. Un nou any.

Un any on Ònix i Williams van tancar les seves cases. I en Pd40 fa com el Guadiana gràcies als Relats Conjunts.

Amb Ònix ens vam creuar mails una temporada i de cop, silenci. Amb Williams he sigut molt més afortunat i encara vol saber de mi.

Però també he tingut moltíssima sort. M’he enriquit amb unes mirades úniques:
- Curiosa i fascinant, d’una dolcíssima Fetillera del Delta, mestressa d’uns camins multicolors. De vegades solejats, d’altres ennuvolats: com la vida.
- Profunda, i un xic sorneguera, del Somriure més busca-raons de La Cala. Tot cor. Un carinyet que et marca.
- Plena de boscos i ocells. La vida amb un altre mirada. Aromatitzada de molsa i aigua, com ha de ser la dels Follets entremaliats i riallers. La vida en la vida. Sempre amb les ales al vent. Nòmada...
- Curulla de puntualitzacions i seny. La mirada com el silenci que dona força a la paraula. Jardinera de Moments i Personatges en moviment continu. L’alegria i el plaer de viure per viure i saber trobar el moment de felicitat en (quasi) tot.

M’ha faltat, com a mínim, dues mirades més:
- Els ulls màgics i de mel d’una Sireneta dolça
- L’esguard ple de mar (el seu) i sensacions de la Perla de Labuán.

Però us ho asseguro. Hauria valgut la pena viure aquesta vida, pel sol fet d’haver-les conegut.

Us trobaré a faltar. A elles i a vosaltres, que veniu a casa.

M’agradaria poder estar desconnectat, lluny d’ordinadors aquest dies. Fer net.

Però no oblidar-vos. Això ja no puc. Ni vull.

Ens retrobem en dues setmanes?

Fins ara...

diumenge, 20 de juliol de 2008

Pensaments inconnexes - XXXV -

De música, Canfranc, falciots, Arcs de Sant Martí, capitells i altres pensaments.




Fa una estona hem arribat de Canfranc, de recollir el mitjà.
Era al VII Curs Internacional de Música Pirineus Clàssic.

Hem passat allà el cap de setmana. Omplint-nos els ulls i els sentits de verds, aigua, frescor, de fotografies.

Ha sigut un xic com l'assaig general abans de marxar de vacances la setmana vinent. De fet, el meu cap, ja està de vacances...

Dissabte al matí érem a Jaca. Passejant ens vam apropar a la Ciutadella militar.
En una de les bandes havia un estol de desenes de falciots.
Volaven agrupades. Ràpides, precises.

I us puc ben assegurar que m'han passat tan aprop, que he sentit el seu aleteig. Ha sigut màgic estar envoltat d'orenetes.

La foto no fa justícia, però espero pugui donar una idea...

Després batucada a Canfranc i concert d'alguns dels professors que encara hi eren.

Com sorpresa final jazz interpretat per Francesc Capella, piano solo. Manel Camp i Xavier Figuerola, piano i saxo; i com bis no preparat, Francesc Capella i Xavier Figuerola. De fons una tempesta impressionant que va durar el temps de les peces de jazz.

Aquest matí, un aire clar i net. 15 graus de temperatura. El verd colpejant els dins.

De tornada hem passat per San Juan de la Peña, com sempre impressionant. I pel pantà de la Peña, on he trobat un Arc de Sant Martí i, volant a contrallum del sol, crec que un àliga (pel color, l'embergadura, la forma...)

Ara he descarregat les fotos. Espero hem doni temps de penjar algunes a l'exida abans de marxar un altre cop.

Tinc el cap ple de verds, de llum... No hagués tornat... Cada cop em costa més...
_______________________________
21/07 -Editat-
Falciots és una gentil.lesa d'elur, dolç follet garrotxí i boscà, que un cop més m'ha fet veure que jo, d'animals, amb prou feines em reconec a mi al mirall!!
(abans posava orenetes... i això que recordo haver llegit i estudiat que les orenetes tenen la cua en forma de U -no de V-, etc, etc...)

Gràcies, inyu!

diumenge, 6 de juliol de 2008

Pensaments inconnexes - XXXIV -

De Purcell, Britten, Fugues i altres músiques.

Divendres 4. Manresa. Teatre Kursaal.


La JONC Alevins, dirigida per Manel Valdivieso, presenten el programa que han estat preparant per l'encontre de l'Estiu:
El Concert per a oboè K.314 de do major de W.A Mozart i The Young Person's Guide to the Orchestra (variacions i fuga sobre un tema de Purcell) de Benjamin Britten.

Ho han estat preparant des de dissabte 29.

Us deixo una mostra. La Fuga de la peça de Britten:



Dissabte 5. Sala Oriol Martorell. Auditori de Barcelona.

Pensava que no deixarien gravar i no he portat ni la càmera de fer fotos... Però a diferencia del Petit Palau, l'any passat, aquest cop no hi havia cap problema.

I han tocat i sonat molt millor que divendres.

Havia micros per totes bandes. Han gravat el concert. No sabem si per Catalunya Musica, per la JONC o l'ESMUC.

Sols de recordar com han sonat, em torna la pell de gallina.

El solista de la peça de Mozart ha sigut Eduardo Martínez, professor de l'ESMUC. Impressionant.

Fins i tot hi han hagut bisos...

Són "el milloret" de cada casa.

I en un país on la música clàssica no té gaire recolzament, embadaleix trobar una colla de nois i noies, menors de 18 anys amb aquesta passió per aquest tipus de música.
I sobretot amb aquest nivell...

Ah, si! I també és "amor de pare".