dilluns, 17 de novembre de 2008

Pensaments Inconnexes - XLV -

D'anagrames, més concerts i alguna altra inconnexió habitual...

Heus aquí els anagrames que he aconseguit fer del nom de les meves cases:
De Un lloc per nosaltres
Un salt sec no rep llor
De Les cambres buides
Cames breus, dèbil

No he sigut capaç de treure res més, amb un cert sentit, i aprofitant totes les lletres.

......

Dissabte 8/11 19h. L'Auditori.

Classicisme. Un programa on "l'estrella" és Mozart i es "complementa" amb contemporanis.
Haydn va ser mestre de Beethoven i va escriure 104 simfonies.
Va viure la desaparició, progressiva, del clavecí i l'arribada del pianoforte.
La simfonia núm. 99 pertany a la sèrie de dotze que va estrenar a Londres, i està considerada com la joia d'aquest cicle.
El Concert per piano i orquestra en re major, és elegant i explora els recursos que li proporciona el nou instrument: el piano.

Joseph Martin Kraus. No el coneixia. Suec. Es veu que va ser conegut com el Mozart suec. L'Obertura, és música que va escriure per l'obra de Voltaire, Olympia.

Mozart. Simfonia núm. 38 en re major, "Praga". Una simfonia amb un cert esperit operístic. Fa pensar, en alguns pasatges, en Les noces de Fígaro, Don Giovanni i en l'atmosfera de La flauta màgica.

Els intèrprets.
Giovanni Antonini, director. Pel meu gust un cert "grandiloqüent" de gest. Però una direcció brillant.
Dejan Lazic, pianista. Brillant i apassionat.
OBC. Per mi, cada dia millors.

......

Dissabte 15/11 19h. L'Auditori.

Un programa genial, molt complet i encisador.

Robert Gerhard. Pedrelliana és, en realitat, el 3r. moviment d'una obra titulada Homenatge a Pedrell (Felip Pedrell). Música descriptiva d'un gran compositor català, nacionalitzat britànic, i poc conegut en general.

Camille Saint-Saëns. Concert per a piano i orquestra núm 2. Peça romàntica i plena de matisos i contrastos. Algú va escriure, sobre aquesta composició, que "Comença per Bach i s'acaba en Offenbach".

Johannes Brahms. Simfonia núm. 2 en re major. De Brahms s'ha dit que era el successor de Beethoven. De fet la seva primera simfonia es va conèixer com la desena de Beethoven.
Potser de les millors de les seves composicions.

Els intèrprets.
Victor Pablo Pérez, director. I un gran director. Fent que l'orquestra doni allò que ha de donar en cada moment.
Rafal Blechacz
, pianista. Un geni ple de sensibilitat... (no sabria que més dir)
OBC. Una gran interpretació de totes les peces.

....

Escric això per no tenir tants dies les cases, les cambres, buides.
Però hi han massa coses que em tenen "distret".

L'altre dia em va venir una passió per Paris. Per tornar a Paris. O a la Normandia.
Fugir. Desconnectar.

Tinc el Relat Conjunt a mitjes. Cada vegada que miro l'imatge sols penso en "El cielo sobre Berlín". Aleshores estripo el que he escrit i torno a començar.

Poder desapareixer una temporada. Sense deixar records ni enyorances. Sense temps. Sense el pas del temps.

O sense el pas d'un temps que ens marca els batecs i els moments.

Poder escriure tots els silencis. Totes les llàgrimes.
Dibuixar el so de les fulles que cauen.
Amagar-se a l'ombra de les primeres llums al bosc.

Somriure com la fragància de la molsa.


Segurament és estres...

divendres, 7 de novembre de 2008

Pensaments Inconnexes - XLIV -

De Què! i altres concerts...

30/10 21:00h. Teatre Coliseum (just davant la porta hi ha una estructura en memòria dels morts deguts al bombardeig de Barcelona). Entrades a 5 € per gentilesa de Catalunya Ràdio.

Joves, amb bones veus. Música en directe. Un muntatge correcte. Famílies senceres a les butaques (diria que alguna amb crispetes i tot).

Si us agrada
Manu Guix, O.T.... Aquesta és la vostra obra.

El llibret i la posada en escena em va recordar a Chicago, Rebelión en las aulas i unes quantes coses més... Previsible i predictible...

Un detall: El noi que fa de magrebí, parla com l'Apu dels Simpson.

Si aquesta obra serveix per acostumar als joves a anar al teatre...

Pel meu gust, fluixeta, fluixeta...
...........



Primer concert d'aquesta temporada. Entre una cosa i l'altre, aquest any s'ens ha escapat la "Tità" de Mahler.

D'acord és un programa lleuger. Però permet apreciar una música, força cops genial i espectacular que, moltes vegades queda amagada darrera de les imatges i passa desapercebuda.

Us puc ben assegurar que l'Obertura de Lawrence d'Àrabia, en viu, començant amb tota la percussió, si més no, no et deixa indiferent.

- Per si algú no està al cas: Maurice Jarre és el pare d'en Jean-Michel Jarre, compositor de música electrònica, casat amb Charlotte Rampling, que ho va revolucionar tot amb el seu disc Oxygene (després han vingut molts més) i els seus macro-concerts-espectacles per tot el món (Paris, les Piràmides, la Plaça Roja, etc...) -

He possat el programa per si teniu curiositat i ganes de fruir d'unes peces molt agradables d'escoltar.

L'OBC va estar dirigida per la directora Rachael Worby. La temporada passada ja va venir per dirigir la música d'en John Barry (Memòries d'Àfrica, Midnight Cowboy... i tota la segona part dedicada a James Bond)

Una interpretació impecable i amb força.

I aquest dissabte... la Simfonia "Praga" de Mozart.

Ja us ho explicaré.