dijous, 23 de desembre de 2010

Pensaments inconnexes - LXXXIX -

De ignomínies, enveges, estultícies, incultura i altres incomprensions...


Vivim obligats, incrustats, entre uns veïns que entenen millor la violència que la intel·ligència.

On el pes de tres és superior al de milers.
On el nivell cultural el donen les cadenes privades de televisió.
On una dona, curta d'estudis, es la princesa del poble i heroïna nacional...
On està millor vist escarnir que raonar...

La meva avia paterna va néixer al barri de Triana.
El meu avi patern a Linares.
La meva família per part de mare venen de Ripoll i rodalies.

Ens han declarat una guerra injusta, mesquina i oportunista.
Si despistem al país amb el problema català, la gent estarà distreta dels realment importants.

Vergonya...

dilluns, 13 de desembre de 2010

Pensaments inconnexes - LXXXVIII - (editat)

I dissabte va ser la nit...

(La foto NO és meva, sinó del fotògraf oficial i del qual no sé el nom, però que diria que portava una Canon 5D MarkII. 
Per tant el copyright és seu. La foto està agafada del web de la RCOC)

Aquí podreu sentir un fragment



Pel que em va explicar, no van tenir temps de fer cap assaig general.

Ahir vespre doncs, sobre l'escenari i davant el públic, va ser el primer cop que tocaven tota l'opera (sense els recitatius, sols les àries), tots junts, i d'una tacada.

Si algú ho va poder sentir per Catalunya Música crec que pot coincidir amb mi: Va sonar fantàsticament bé.

Unes veus impressionants: 4 sopranos i 2 tenors d'un gran nivell tècnic i amb molt de color. I, sense ser un expert ni un entès, diria que amb colors diferents.
Especialment les sopranos: coreana, búlgara, danesa i italiana.

Podeu trobar "tubes" (crec) de tots. I ja veureu el que vull dir.

I si a algú li espanta l'adjectiu barroc, us puc ben assegurar que és una música fàcil d'escoltar. Molt agraïda.

Tampoc us enganyaré. Tota l'òpera són 3 hores. Com un Wagner. I la part "més durà" són els recitatius amb el continuu.

Però, independentment de "l'amor i orgull de pare", va ser una vetllada preciosa.
Amb una gran música.
Amb una interpretació que va encisar als assistents. I el públic es va avocar amb els musics i cantants, d'una manera que els va sorprendre i emocionar.

Ah! I sense nervis...

divendres, 10 de desembre de 2010

Pensaments inconnexes - LXXXVII -

De demà serà el dia....


Demà s'estrenarà "professionalment" en viu.
Les sessions de gravació dels CD's ja estan finalitzades o quasi.
És una òpera barroca i els timpanis, com el metall, no tenen gaire paper (si no recordo malament 7 moviments de 67).

Però l'han vingut a buscar per substituir la timpani titular. I és una experiència. I currículum. (tot just ha començat aquest any Grau Superior al Liceu).

Demà, a la sala Oriol Martorell de l'Auditori de Barcelona, la versió concert de l'òpera Sesostri de Domènec Terradellas, a càrrec de la Reial Companyia d'Òpera de Cambra.

Estic parlant del mateix que, a la foto de l'entrada anterior, és al centre de l'imatge, dalt de tot, amb els mallets alçats.

(i estem un xic dels nervis...)