divendres, 18 de febrer de 2011

Pensaments inconnexes - XCII -

De incultura i vergonya...






Segurament sols podran ser mentre aconsegueixin que la gent no conegui altres opcions, no escolti altres veus (tal vegada ni les seves pròpies)...

La seva por ha de ser la nostra raó.



HI HA GENT A LA QUE NO LI AGRADA QUE ES PARLE, S'ESCRIGA O ES PENSE EN CATALÀ.
ÉS LA MATEIXA GENT A LA QUE NO LI AGRADA QUE ES PARLE, S'ESCRIGA O ES PENSE.


O. Montllor

dimarts, 15 de febrer de 2011

Pensaments inconnexes - XCI -

De desconnexions (neuronals) totals...

Encara no sabia el perquè de l’imatge d’uns llavis amb gust de regalèssia. I quina mena de regalèssia? D’aquella d’arrel? O potser més aviat pega dolça?

Ara no podia recordar on, o qui, de la pega dolça, deien “estrep”. Tal vegada era degut a la popularització d’alguna marca comercial. Com “bamba”, “cel.lo”, “tirita”...

Havia besat mai uns llavis amb gust de regalèssia?. Si recordava una boca amb gust a caramel multi-fruites (sense sucre).

Per què no “de mel”? Massa vist. De cirera? No. No li agradava l’imatge associada de llavis carregats de carmí vermell.

El cas és que ja portava uns quants dies amb aquesta imatge al cap. I no sabia que fer amb ella.

Si hagués sigut escriptor de contes... O poeta!. Quines meravelloses i encisadores imatges podia arribar a escriure.

Però ell es dedicava a recopilar fets. Dades rellevants d’algú. Fites personals.

 I escriure obituaris....