diumenge, 29 de gener de 2012

Pensaments inconnexes - CX -

Concerts, concerts, concerts...

Tenir un músic a la família ja ho té això...
De tant en tant, hi han concerts...

Concert del cicle d’hivern dels Grans Conjunts
Dimecres, 1 de febrer
L’Auditori Sala 1
19 hores.
Entrada gratuïta.

Orquestra Simfònica de l’ESMUC


Programa:
Eduard Toldrà (1895-1962). Commemoració 50è aniversari de la seva mort. Scherzo de "La filla del marxant"
P. Txaikovski(1840-1893). Romeo i Julietta
Robert Schumann (1810-1856). Simfonia núm.3 en mi bemol major, op.97 "Renana"

Desprès una anada a Ginebra, amb el grup de percussió..

I, en tornant...

O sigui que, si esteu ensopits, avorrits, no us espanta el fred, si us agrada la música.
Si no heu anat mai a la sala 1 (gran) de l'Auditori i voleu entrar per la cara...

Si us agraden les percussions (i disposeu de 15€... el festival és el festival...)

Donar suport a les noves generacions de músics, tampoc està del tot malament... Comprovareu que hi ha un món de sacrifici i treball més enllà de "triumfitus" i altres "OTades".

Ah si! I està clar que és "Orgull de pare - Turbo mode: on"



dimarts, 17 de gener de 2012

Pensaments inconnexes - CIX -

De Relats Conjunts Chop Suey. 50 relats

Chop Suey, Edward Hopper, 1929
- Va, noia, explica, explica... Què hi ha de nou a ciutat?
- No pinten gaire bons temps... El meu Heigwood està pensant en retirar quasi tot el que té invertit en Borsa...
Les noticies que arriben d’Europa no li fan, gens ni mica, el pes i té por que puguin repercutir, negativament, en les rendes que obté.
Pensa que més val tenir-ho a casa, i que, quan tornin temps millors, ho tornarà a invertir.
M’ha dit que no m’he de preocupar per res. Que, ara per ara, no passarem cap mena de necessitat.
- Vols dir, Gladys, que no és pessimista de mena? Sempre amb aquesta preocupació, per tot... De vegades avorreix una mica...
- Si, potser si... Però és tant adorable...
- I ahir vespre, veu anar al combat?
- Si, noia... aquest espanyol, Uzcudun ... Com va repassar a en Christner. I que lleig que és...!
- Si... exòtic. Com tots el mexicans...
- Espanyol, Hattie, e-s-p-a-n-y-o-l...!
- Mmmmmmmhhh.... Tant se val, vingui d’allà on vingui, no és americà...
- Hattie estimada... Quin dia posaràs seny?
- Has llegit les noticies de Chicago? Quina cosa més esgarrifosa...!!!!
- Si!. No sé fins on arribarem...! I el dia de Sant Valentí..!
- Aquests gàngsters no tenen cap mena de respecte per res... En Carlton volia anar per uns negocis i li he prohibit de forma taxativa...! Encara es trobaria enmig d’un d’aquells saraus...
- Si, si... aquest país cada dia està més revolucionat... Massa immigrants que es creuen els amos... El govern hauria de tenir més mà dura..
- Mmmmhhh... eh...? Si, si... I, aquest any, penseu anar de viatge a l’estranger?
- En Heigwood havia pensat anar a Espanya. Ja hauràs llegit que hi ha l’exposició Universal que fan a una ciutat que es diu... Com era? Bar... Bar...
- Què dius? Què aneu a un bar a Espanya? Nosaltres marxem demà. Estem convidats a la inauguració del pont de Sant Francisco... Com en Carlton té interessos en les fàbriques d’acer... Tantes hores en tren, no m’abelleix gaire...
Però a en Carlton li fa tanta il.lusió...:“El pont més llarg del món. Fet d’autèntic i genuí acer americà..!!” , diu impostant la veu i inflant el pit com un indiot.
- Barcelona! És diu Barcelona... En Heigwood està convençut que pot fer negocis allà. Pel que m’explica, es veu que estan força endarrerits en aquell país...
- Si, els mexicans ja ho tenen, això. I parlen d’una manera tant estranya...!! No se’ls entén res...
- Espanyols, Hattie, espanyols... Espanya... Al costat de... de... Bé, a Europa!
- Fa un parell d’anys nosaltres també vam ser a Europa... A França! Ho recordes, Gladys?
- I tant...! Ni que sigui per la teva detallada explicació del viatge d’anada i tornada... Marejada com una sopa i sense ni poder sortir, quasi, del camarot... Un desastre!
- Ja ho pots ven dir, ja...!
- Ens acabem el te i anem al cinematògraf ? M’han dit que han estrenat una pel•lícula que es diu the Coconuts i que fa tant de riure..
- Ah si? I qui és el protagonista...?
- Uns germans... Marx em sembla...