diumenge, 25 d’agost de 2013

Pensaments inconnexes - CXXX -

D'Amsterdam..


Anar a Amsterdam per amor a l'art.

Aprofitar el pont de la Verge d'Agost. Fer una visita ràpida, descobrint, reafirmant, que és una ciutat que viu de cara al carrer i al carrer. On viuen amb una aparent normalitat coses que, aquí, pel cap baix, crearien polèmica.

Una ciutat bruta. Potser perquè és estiu i havien turistes per totes bandes, però on no tens cap sensació d'inseguretat, passegis pel barri que passegis.
On el mite: "Els europeus esmorzen d'hora, dinen (o no) d'hora, sopen d'hora (sobre les 6) i a les 10 tot és tancat", és això. Un mite. A quarts de dotze del vespre tanta gent pel carrer com les Rambles de Barcelona el dia de Sant Jordi.

Amsterdam, un lloc on hauria de tornar per veure alguna cosa més que el museu Van Gogh on et deixen fer fotos, t'animen a fer-ne, a penjar-les a Facebook, a Instagram, excepte d'uns determinats quadres senyalitzats. Si per equivocació en fas cap, un vigilant del museu, amb una delicadesa exquisida, et demana que l'esborris.

Amsterdam per amor a l'art. A la música. A la NJO. A aquest concert:

Un concert on, en el preu de l'entrada, s'inclou el transport públic i una beguda al començament i a la mitja part. D'acord que les entrades no eren barates (20, 28 i 35€), però la sala estava més de 3/4 parts plenes. Quan aquí, fins i tot en concerts de franc, no s'omple ni la meitat.

I no era un auditori qualsevol:


Amsterdam per amor a l'art.
I als fills.