diumenge, 5 de gener de 2014

Pensaments inconnexes - CXXXIV -

De La Rosa tatuada a Adiós a la infancia...



29/12/2013
Tot està prou bé explicat al program de mà de la Rosa. Tennessee Williams va escriure l'obra, amb Anna Magnani i Marlon Brando al cap, aparentment, a Barcelona.
La Magnani va guanyar un Oscar per la versió cinematogràfica.

Una obra potent. Amb una escenografia sòbria. Amb música en directe. (Bruno Oro toca el piano allà al fons de l'escenari).

Una Clara Segura poderosa. Comparable a l'Emma Vilarasau d'Agost. O, tal vegada, convertint-se ne la "nostra" Magnani. (Per qui sou prou joves, aquí trobareu informació). Fins i tot si veieu fotos seves, hi podreu trobar certa semblança.
Bruno Oro en un paper que li escau. En un punt de tragicomèdia equilibrat i creïble. Tota la companyia molt bé.

Molt, molt recomanable.

4/01/2014

Basat en texts de Juan Marsé, és una joia. La sala del lliure de Gràcia és pura màgia.
Tot comença amb quatre músics tocant i Sisa cantant peces dels anys 40. A la sala de ball de la cooperativa "La lealtad". El public pot sortir a ballar. És una festa.
La història comença amb la veu en "off" de Juan Marsé i, quasi de seguida, doblada per en Ringo.
No hi ha un narrador definit. De vegades son tres, quatre, qui van filant la narració.

Passeges pel Carmel, Gràcia, Guinardó...

I Sisa. Fins i tot, vestit de Cardenal. Però el seu és cantar. Coses seves. D'en Gato Pérez...

Quasi cap al final, canta "Marquès apuntador":
És l'aniversari de la soledat
La bonaventura, la sort és un gat
Negre i centenari, pirata obligat
Ahir la captura i abans el combat.

Records d'un naufragi per empresonar
La lluna més alta en un cove de pa
Com un aristòcrata vols arribar
Allà a la calanca, a ser proclamat.

El vell capità segons la tradició
Marquès Apuntador....


Aquesta cançó em te, des del primer cop que la vaig escoltar, el cor robat...

Però això no és tot. La darrera cançó:
Història certa dels set cels
Set paradisos màgics i encantats
Història certa dels set cels
Set nius de pau, de glòria i de felicitat....


Avui era el darrer dia de representació. Hem tingut sort.
Molt, molt, molt bona. Hauria sigut una llàstima no haver-la vist.

L'anècdota del dia. Fer un mos ràpid al Viena de Diagonal Mar (dia de darreres compres) i trobar-se a Joel Joan i Anna Sahun amb criatures i altres parelles...

dijous, 2 de gener de 2014

Pensaments inconnexes - CXXXIII -

D'un any nou...


Hi han tantes paraules. Com diria Antonia Font, sobren paraules. Moltes de les que es diuen.

Sobren totes aquelles dels personatges mesquins que pontifiquen sobre dignitats i drets, quan pertanyen i representen grups corruptes i mentiders.

Sobren totes aquelles de sangoneres que, sense haver fet res més a la vida que viure d'un escó, donen lliçons d'ètica i democràcia.

Sobren totes aquelles de provocadors a sou que perboquen merda en mitjans de comunicació.

Sobren totes aquelles de presidents que fan grans gestos amb els diners d'altres i fan veure que tenen més "collons", o "cuyons", en comptes de cultura i educació.

Sobren totes aquelles de polítics, de qualsevol color, que no és que protegeixin bancs i empreses. No, simplement, s'asseguren un futur per "bona conducta", com a càrrecs d'elèctriques, bancs, etc...

Sobren totes aquelles d'antics guanyadors que regalimen, des del seu braç en alt, purulències fastigoses com veritats absolutes.

Sobren totes aquelles dels fariseus que, tot i dir-se servidors del Déu,es creuen més el seu títol de "príncep" i tot el poder terrenal això comporta.

Sobren totes aquelles dels àvids de poder, maliciosos, malèvols, infames, que han creat i creen fractures on no han existit.

Sobra tota aquella incultura que fa què, davant les retallades, l'opressió, el retrocés, es cregui que una pregunta (o dos) és la culpable de tot.

Sobra estupidesa, enveja, odi, estultícia, ignorància, por...

I fan falta més persones lliures per pensar. Sentir. Viure. Somriure.

Serà dur.
Venen per nosaltres.

Estem sols. No, no mireu fora. Si no passa un cataclisme èpic, com que algun tarat envii tancs o avions, no ens faran ni cas.

Siguem realistes. Ho podrem resistir?