diumenge, 16 de març de 2014

Pensaments inconnexes - CXXXVIII -

De música, projectes finals i altres sensacions...


Primer a Vic:

Després a El Prat de Llobregat:


I ahir a Sabadell:


Aquest xicotet ha esta presentant, polint, el que és el seu treball de fi de carrera: Arrels. Peces de Christos Hátzis, Fertility Rites, per a marimba i electrònica. De Feliu Gasull, Díptic, escrita especialment per a ell. I Khan Variations, de Alejandro Viñao.
El 26 el defensarà a l'ESMUC, amb una peça més: Drumming de Steve Reich, juntament amb 8 percussionistes més i dues veus.

Va començar al Conservatori de Sabadell a 6 anys. Aquest any en farà 22 i acabarà, oficialment a l'ESMUC.
És difícil explicar-vos tot el que es sent. Veure'l créixer, que quasi no se li veia darrera dels timpanis o les làmines. Les Orquestres, Bandes, grups, músics i directors amb els que ha tocat.

El paper que va tenir a Turangalila. O que el convidin a la ràdio, ni que sigui la local, perquè presenta a Sabadell el seu concert.

"Jugar a casa", davant de companys, ex-professors del Conservatori, amics i família, se li va posar bé. El d'ahir va ser un concert vibrant, emotiu, el més relaxat que l'he vist, tot i la tensió inevitable.

Però una de les coses que el fa encara més gran, és que ahir, quan va acabar de tocar les peces oficials, va fer un bis. Una petita peça per piano de Mompou, de les seves cançons tradicionals, la número 2, adaptada per marimba.

Què te d'especial?

Que li va dedicar a la seva avia materna, traspassada fa uns mesos. 

Amb ella va començar a estudiar piano. Li repassava les lliçons. Li corregia postura i digitació. I, amb ella, va tocar aquesta peça.

Us puc ben assegurar que, els ulls, van negar-se.



dimecres, 12 de març de 2014

Pensaments inconnexes - CXXXVII -

De felicitat perquè si...


De vegades la vida et sorprèn amb un esquitx inesperat de felicitat.

Quan la teva "més millor amiga de l'ànima"(*) es veu aclaparada pel dolç orgull d'una fita com aquesta, poques coses es poden fer: Somriure i deixar-se gronxar per una felicitat compartida, suau, tendra.

M'agrada veure-la neguitosament il·lusionada.

I jo, des del temps que ens acompanya, des de tots els revolts que em caminat junts, em sento il.lusionadament orgullós.

És un llibre preciós. Si us agrada la poesia (o no) no el deixeu passar. Us podria-ho penedir de no tenir-lo. El primer llibre de Fanal Blau.

Felicitats nineta estimada...

(*) Expressió que feia servir la versió catalana de Tommy de la serie d'animació Rugrats