dilluns, 23 de juny de 2014

Pensaments inconnexes - CXLIII -

De coses...


Aquestes darreres setmanes han sigut un xic esbojarrades. Plenes de nervis i emocions.

L'inici d'una estada de quatre anys a Groningen, del fill gran, amb una beca per fer el doctorat en biotecnologia.

El concert/examen final de carrera
(Sala d'Orquestra de l'ESMuC)

Feina que no et permet anar a les presentacions de "La Sergent Anna Grimm", ni a les "Dones de Vidre".

Un moment de respir per gaudir del regal d'aniversari de la família.
(Steve Hackett a BCN)

Fer de fotògraf BBC al casament d'un nebot.

Feina que et fa anar de corcoll.
Una tos de gos, que no acaba de marxar.

Trobar un forat, "in extremis", i aconseguir anar a la inauguració de l'exposició d'en Fra Miquel.
Veure unes fotos, en blanc i negre, realment magnífiques.
Beure uns vinets blancs fantàstics.
I tot això acompanyat d'amics d'en Miquel i alguns blogaires de pro.
(i tenir la mala sort de coincidir amb el Veí. Hehehehehehe!) .
(Aquí el trio de fotògrafs amb més punch des de Cartier-Bresson, Cappa i Webb, per exemple.: 
Fra Miquel, Helena Batlle i un servidor, davant part de les fotos del primer)

El primer concert d'un grup de percussió a la Fundació Antoni Tàpies

(Frames Percussions a la Fundació Tàpies)

I això encara no s'ha acabat...

De vegades penso que necessitaria dies de 36 hores per poder dormir 8...

diumenge, 8 de juny de 2014

Pensaments inconnexes - CXLII -

De llibres i estats d'ànims...


Ich bin der Welt abhanden gekommen,
Mit der ich sonst viele Zeit verdorben,
Sie hat so lange von mir nichts vernommen,
Sie mag wohl glauben, ich sei gestorben!.

Es ist mir auch gar nichts daran gelegen,
Ob sie mich für gestorben hält,
Ich kann auch gar nichts sagen dagegen,
Denn wirklich bin ich gestorben der Welt.

Ich bin gestorben dem Weltgetümmel,
Und ruh'in einem stillen Gebiet!.
Ich leb' allein in meinem Himmel,
In meinem Lieben, in meinem Lied!.

                                               Friedrich Rückert

Les Dones de vidre, de la Montse han tingut, entre altres efectes, el de despertar-me, de nou, el cuc de la lectura. Feia molt, massa temps, que no llegia tant i tant seguit. A les Dones ha seguit, L'altra de Marta Rojals. I tot just acabar aquest, un regal d'aniversari: Si Beethoven pogués escoltar-me, d'en Ramon Gener.

És aquest un llibre que no sabria qualificar. O si. Si mai heu vist Opera en Texans, aquest llibre és una mica semblant. Jo l'he llegit com si escoltés a l'autor explicant les seves històries.

I és que, potser, no es pot llegir d'una altre manera.

Barreja, entrellaça històries. Parla amb passió de la seva passió: la música. Que també és, en alguns graus menys, la meva.

M'ha enganxat i l´he llegit en un tres i no res. De què va? No ho sé. Crec que és d'aquells llibres que, depenent qui ho llegeixi i quan, li podrà semblar una cosa o un altre. I crec que el quan és important.

Un quan de lloc, de sentiments,  d'estat d'ànims.

Jo el recomanaré sempre. Però estic més que convençut que moltes persones no l'entendran i pensaran que sols és una manera d'encimbellar-se.

I el poema del començament? És una de les cites del llibre d'en Gener (el llibre està farcit).
Gustav Mahler el va musicar el 16 d'agost de 1901. I crec que s'escau com a part d'una banda sonora de L'altra i enllaça perfectament amb el que he començat: Tota aquesta gent d'Isabel Clara-Simó.

Un llibre que comença: "Si em moro aquesta nit...".

No us poso la traducció del poema. A la xarxa segur que la trobeu. O a la pàgina 162 del llibre d'en Ramon Gener.

El que si em permetreu és que comparteixi amb vosaltres aquesta versió, preciosa, que he trobat a YouTube.
Mahler va escollir el Fa Major, la tonalitat de la complaença, segons Gener, per acolorir els sentiments dels poema.

Fruïu-la, si us plau, com si es tractés del darrer primer bes...