dissabte, 4 d’abril del 2009

Pensaments inconnexes - LVII -

De barbers, versions i altres cantants...



Qui no coneix l'història d'en Sweeney Todd, el barber diabolic de Fleet Street?

Fa ara un parell d'any en Tim Burton en va fer una pel·licula amb en Johnny Depp i Helena Bonham-Carter, que us he de dir no he vist encara.

La reposició d'aquest muntatge ens arriba del Teatro Español i per tant és en castellà.
El repartiment és quasi el mateix del original: Vicky Peña i Joan Crosas com la Sra. Lovett i en Sweeney Todd. I la Peña es continua menjant a tothom dalt de l'escenari. Quan ella hi és eclipsa a tothom.

Joan Crosas no se si és que no tenia bon dia o, simplement, que ja comença a estar gran, però el vaig trobar amb una veu justa, apagada. El recordeu fent de Hassem a Mar i Cel? Amb aquell blues que cantava? Doncs no... no va projectar aquella veu en cap moment.

Fa quinze anys de la primera versió, en català i amb en Constantino Romero. Va tenir tant d'exit que l'autor, en Stephen Sondheim va venir a veure-la.
Expliquen que va quedat meravellat. Es va fartar de fer declaracions dient que era la millor posada en escena de la seva obra s'havia fet mai.
I al finalitzar l'obra va anar a sopar amb tota la companyia i participants, pagant ell.

Va guanyar 12 premis i l'any 97 es va fer la primera versió en castellà que va guanyar 4 premis MAX.

És un gran espectacle, amb 11 músics tocant en viu.

Però jo, personalment em continuo quedant amb aquesta versió: (i no sols per que era en català)


I per mostra dos butons: