De dones (suposadament) de Vidre...
No sé com explicar tot el que he trobat en aquest llibre, en aquestes narracions, en aquests contes.
És que és tant fàcil llegir qualsevol tros, tancar els ulls, i veure el que s'està narrant.
Enganxa tant! Des de el primer conte. Les històries... El llibre està farcit de frases, de sentiments, de sensacions, que puc reconèixer com meves.
I per poc que t'hi fixis, entens que la Montse, la "nostra" Arare, escriu des de la perspectiva de la vida viscuda. I per això tot flueix d'una forma creïble, encisadora.
Però no us vull explicar gaire cosa.
Si us diré que feia temps no trobava un llibre que m'enganxés tant i el llegís tant ràpid. Jo l'he fruit molt. S'ha fet curt.
Potser, i aquí igual m'equivoco, no és un llibre per "jovenalla". Intueixo que, per assaborir-ho completament, has de portar ja, uns quants quilòmetres a sobre. Haver sabut donar l'importància real a les coses i persones que ens envolten, en aquest batec únic de l'univers, que és la nostra vida.
Moltes gràcies, Montse/Arare, per aquesta petita joia. Per aquesta dolça meravella.
Jo no sé com és que, encara, no el teniu i l'esteu llegint. És absolutament recomanable (i no em passaré dient que imprescindible...).