De set anys (i no al Tibet) més tard...
La meva darrera entrada va ser després dels atemptats de la Rambla.
Després ens van colpejar, humiliar, destruir...
Més tard la befa de judicis.
Japó, doctorat.
I el món es va acabar.
Pors, desconeixements, vacunes, morts.
Solitud, agorafòbies, mascaretes.
Silencis, tranquil·litat, espais.
PCR's.
Aire
Nous viatges. Casament.
Tornar a la normalitat?
Una nova vida.
"Una vida nova". Temps (o no). Passejades. Solitud.
Han aparegut botiflers, traïdors, colons.
Parlar la nostra llengua cada cop és més difícil. Som en terra conquerida.
I jo torno aquí. Obrint unes noves Cambres.
Traient la pols.
Cremant les coses inútils.
Intentant, un cop més, lligar d'alguna manera pensaments inconnexes.
No sé quantes portes obriré.
No se quantes vegades encendre els llums
No m'importen els comentaris o les quantitats de visites.
Ja ho sabeu: sóc un xic asocial.
Teniu-me un xic de paciència.