De teatre i altres coses...
En general, aquest any, hem encertat les obres que hem vist. Però us voldria destacar les dues darreres:
La tercera fuga de Victoria Szpunberg. TNC.
Fa rumiar, somriure, riure. És genial. No us faré cap mena d’avançament per si decidiu i/o podeu anar a veure-la.
Feia temps que no veia el TNC dempeus aplaudint.
Personalment crec que s’ha d’anar i no us penedireu de fer-ho.
Cor del amants de Tiago Rodrigues. Teatre Lliure de Gràcia
60 minuts (ja han passat?) de tendreses, amor, silencis, realitats, dolçors, estimació, bosc, TEMPS…
Imprescindible. Un pecat no veure a Marta Marco i Joan Carreras, sols, compartint un text increïble.
Emocions a flor de pell. Llàgrimes en el públic (llàgrimes que no t’en adones que et rodolen galtes avall).
Quan es fa el fosc final d’obra, tot el teatre en peus. Aplaudint com mai.
Feu el possible per anar a veure/viure aquesta meravella.
Balanç fins ara.
Si hagués de posar una valoració a les obres vistes fins ara (i perdoneu-me si semblo un pedant), el resultat podria ser el següent:
- Ànima (TNC): 9 Un musical inesperat
- El Misantrop (Lliure Montjuïc) : 9 Una obra en vers!
- L’Aranya (TNC): 8
- Marie, la Roja (TNC, Sala petita): 7,5
- La tercera fuga (TNC): 10
- Cor dels amants (Lliure Gràcia): 10
I tinc altres coses per explicar-vos, si voleu, que te a veure amb la música, la cuina i aquelles anades d’olla que, de tant en tant, en tinc.
Però potser, això, un altre dia...