Té 62 anys...
S'ha fet acompanyar per un pianista, un teclista, un quartet de punk femení (MAB) i un trio masculí de rock (FSC).
Senyores i senyors: Franco Battiato!!
L'Auditori quasi al complet... Ha començat a l'hora. Bona acústica.
Ell i el pianista... Un parell de peces intimistes... (Merda! Ara veig que havia d'haver baixat a la taula de so a demanar la llista de temes.)
S'afegeix el teclista... "Nomades"... un parell de peces més. Surten els FSC (guitarra, baix, bateria) .... Comencem a mesclar cançons noves i "èxits de sempre".
El public no es deixar anar mentre s'interpreten els temes... Però aplaudeix a cor que vols quan s'acaben...
Surt la bateria de les MAB (hi ha una segona bateria electrònica)... Més tard les dues guitarres i la baixista, per fer els cors de Ruby Tuesday.
Moments intimistes precedeixen autèntics murs sonors, molt propers al heavy, provocats per tots els músics.
Battiato seu en una cadira al mig de l'escenari i canta...
S'aixeca. És mou. Quasi balla... Va cap els musics... Canta amb dos micros...
No parla gaire al públic... Explica poques coses...
Comencem a seguir el ritme de les cançons... A cantar... Una cançó darrera l'altre.... Procura cantar algunes en castellà, llegint la partitura...
Els músics entren i surten depenent el tema, sense trencar el ritme del concert.
Comencen el bisos... La gent de platea al passadissos i a peu d'escenari... cantant, fent palmes...
La darrera cançó... "Centro di Gravittà Permanente"... Tot l'Auditori dempeus, cantant, fent palmes... Ell donant la mà a la gent de peu d'escenari.
Tenia el públic guanyat des de la primera cançó. Segurament quasi tots érem, som, incondicionals...
En algun moment, la veu li ha quedat curta, justa. Sempre ha sonat sincer, directe.
Sortim i paro orella per escoltar els comentaris. Tots semblem contents, satisfets amb l'espectacle. Taral·lejant o xiulant els seus temes.
Són 2/4 de 12 del vespre. Ha tocat, quasi "non stop" dues hores.
Tornem a casa. I penso que no em sap greu haver escollit Battiato en comptes de The Police.
El dia 30/10 Paolo Conte al Palau de la Música. Em fa il·lusió. No l'he vist mai en directe.
El 22/11 Drexler al Principal de Sabadell. Serà el segon cop aquest any. Al Palau em va enganxar. Feia molt temps que no veia uns músics fruir tant a dalt d'un escenari... I pel mateix motiu ens van fer xalar als espectadors.
Ja ho sentirem a dir.
