Gràcies...
A qui ho organitzeu. A qui va pensar en mi per nominar-me. A qui m'ha votat. A la guanyadora que, per damunt de qualsevol altre cosa, és "la meva més millor amiga de l'ànima".
Permeteu que escrigui en aquesta casa, i no al lloc, aquestes línies d'agraïment sincer, ni que sigui per la pedanteria de no voler "trencar l'estil" del Lloc.
El premi, però, està penjat des d'ahir al vespre al blog.
És un orgull tenir-lo. Esperona.
I pressiona per no decebre, per no decebre-us.
A tots els que teniu a bé passejar per casa.
Gràcies.
De tot cor.
Sou una canya...
Un premi ben merescut... ha estat així com podia haver estat un empat.
ResponEliminaMoltes felicitats, poeta de les imatges.
moltes felicitats :D
ResponEliminaFelicitats!
ResponEliminaEnhorabona!
ResponEliminaLladre, tu ets un nominat habitual, tant per la imatge com per les paraules, ja era hora de rebre un reconeixement. Les teves imatges són fantàstiques i espectaculars. Jo entenc tant de fotografia com de poesia, és a dir, res, però sé quan una cosa m'agrada, i les teves fotos m'agraden. Felicitats mestre Barbollaire, i per molts anys.
ResponEliminaReferent al que diu la Carme, per cert, va ser pràcticament un empat, els dos us mereixíeu el premi per igual.
ResponEliminaMoltes felicitats barbollaire!
ResponEliminaNo sé què dir-te ara aquí...
ResponElimina:)
Un petó i mil gràcies!
El premi és teu!
Carme Moltes gràcies!! I moltíssimes felicitats per partida doble
ResponEliminaPetonet :¬)*
Clídice moltes gràcies!! I felicitats a tu també
;¬)*
SM Moltes gràcies i igualment!!. Benvingut!
kweilan Gràcies! Enhorabona a tu també!
XeXu tu vaig dir un cop i ho repeteixo ara. Molts dels teus escrits són poesia.
Perquè expressen tendresa, sentiment, dolçor.
El que passa és que t'has especialitzat en fer-nos rumiar i que ens replantegem moltes coses (per no exagerar i dir tot).
D'aquí aquest teu premi...
Tu i els altres premiats, i tants i tants companys de blog, sou uns autèntics cracks.
Jo sols tinc una certa habilitat per ajuntar paraules amb una certa musicalitat (que no rima).
O sort, quan disparo una foto.
Vosaltres us ho curreu.
Jo sols sóc un barbollaire de fira.
Gràcies, company!
;¬)
Elvira FR Gràcies!! Veig que m'has reconegut! X¬DDDDDDDDD
(és broma)
Fanal Doncs no diguis res...
Pensa la sort que tinc jo de compartir amb tu 30 anys de complicitats, d'amistat, de silencis...
això si que és un autentic premi.
Petonet, dolça :¬)*
Felicitats Barbollaire, les teves cambres mai estàn buides, les omples de color, sensibilitat, màgia...
ResponEliminaUna abraçada des del sud
Felicitats, company!
ResponElimina:)****************