dimarts, 15 de febrer de 2011

Pensaments inconnexes - XCI -

De desconnexions (neuronals) totals...

Encara no sabia el perquè de l’imatge d’uns llavis amb gust de regalèssia. I quina mena de regalèssia? D’aquella d’arrel? O potser més aviat pega dolça?

Ara no podia recordar on, o qui, de la pega dolça, deien “estrep”. Tal vegada era degut a la popularització d’alguna marca comercial. Com “bamba”, “cel.lo”, “tirita”...

Havia besat mai uns llavis amb gust de regalèssia?. Si recordava una boca amb gust a caramel multi-fruites (sense sucre).

Per què no “de mel”? Massa vist. De cirera? No. No li agradava l’imatge associada de llavis carregats de carmí vermell.

El cas és que ja portava uns quants dies amb aquesta imatge al cap. I no sabia que fer amb ella.

Si hagués sigut escriptor de contes... O poeta!. Quines meravelloses i encisadores imatges podia arribar a escriure.

Però ell es dedicava a recopilar fets. Dades rellevants d’algú. Fites personals.

 I escriure obituaris....

3 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs, trobo que això s'assembla més a un conte que a un obituari. je, je, je... Bon conte, barbo!

XeXu ha dit...

Si no saps descriure tu aquestes sensacions i aquests moments, qui ho farà?

Joana ha dit...

Ets un gran poeta, grandíssim ...
Petons amb gust de pega dolça...Segur que recordis amb qui aixxx
una abraçada!
Espero poder-te-la fer el 26 :)