dimecres, 16 de maig de 2012

Pensaments inconexes - CXVIII -

De JONC i Béla Bartók i altres músiques...


És un reportatge i part de la primera peça que van tocar: el mandarí meravellós.

Allà darrera, al bell mig de l'orquestra hi han els timpanis.

Jo us vaig avisar que tornaria...!

I és que no trobo la manera de desconnectar el Mode Orgull de pare (Father's Proud Mode).

4 comentaris:

Carme ha dit...

No, no, no el desconnectis, Barbo.

En primer lloc perquè tens molt motius per no desconnectar-lo i en segon lloc a mi m'encanta que estigui en Mode ON...

:) Com ha de ser, orgull de pare, només faltaria! Amb un fill fantàstic així!

fanal blau ha dit...

I no el desconnectéssis pas que hauria de renyar-te!
Com ha de ser, perquè s'ho mereix!

Paraula que he escrit i abans de publicar he llegit el comentari de la Carme. Podria sembla que me l'he copiat, però resulta que no! Que hem escrit gairebé el mateix! jajajajaj
Un petó, pare com cal!

Barbollaire ha dit...

Carme és que e mcostaria força desconnectar-me...
Gràcies, nina
Petonet dolç :¬)*

fanal blau no et preocupis...
són coses que passen a les bessones!
Pensen igual, escriuen semblant...
X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD

petonet dolç :¬)***

mar ha dit...

doncs ara arriba la tercera... en discòrdia...

i et diu que se't veu cara de (bon) pare paràs...
i que, de cap de les maneres, desconnectis el mode orgull de pare...
trobo que et queda rebé i tot!
;)

besets estimat i estimades bessones!