De JONC i Béla Bartók i altres músiques...
És un reportatge i part de la primera peça que van tocar: el mandarí meravellós.
Allà darrera, al bell mig de l'orquestra hi han els timpanis.
Jo us vaig avisar que tornaria...!
I és que no trobo la manera de desconnectar el Mode Orgull de pare (Father's Proud Mode).
No, no, no el desconnectis, Barbo.
ResponEliminaEn primer lloc perquè tens molt motius per no desconnectar-lo i en segon lloc a mi m'encanta que estigui en Mode ON...
:) Com ha de ser, orgull de pare, només faltaria! Amb un fill fantàstic així!
I no el desconnectéssis pas que hauria de renyar-te!
ResponEliminaCom ha de ser, perquè s'ho mereix!
Paraula que he escrit i abans de publicar he llegit el comentari de la Carme. Podria sembla que me l'he copiat, però resulta que no! Que hem escrit gairebé el mateix! jajajajaj
Un petó, pare com cal!
Carme és que e mcostaria força desconnectar-me...
ResponEliminaGràcies, nina
Petonet dolç :¬)*
fanal blau no et preocupis...
són coses que passen a les bessones!
Pensen igual, escriuen semblant...
X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
petonet dolç :¬)***
doncs ara arriba la tercera... en discòrdia...
ResponEliminai et diu que se't veu cara de (bon) pare paràs...
i que, de cap de les maneres, desconnectis el mode orgull de pare...
trobo que et queda rebé i tot!
;)
besets estimat i estimades bessones!