dissabte, 26 d’abril de 2014

Pensaments inconnexes - CXXXIX -

De la falsa fragilitat de les paraules, penjades de Fils de Vidre

Souvenir [DXVI]

No sé quina idea podreu tenir vosaltres d'un llibre de poemes que es diu, com ja sabeu, Fils de Vidre.

Jo sols us diré que és moltes coses menys trencadís.
No us avorriré. Na Carme Rosanes, com sempre, ho explica d'una manera magistral. I jo, tal vegada, no seria de tot imparcial.

La presentació a la biblioteca Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat va ser una festa. Una retrobada de blogaires.

L'espai es va omplir de paraules, de sentiments, de somriures.

D'allò tant nostre com és un diàleg poètic a 10 veus.

I per damunt de tot de la llum d'uns ulls blaus, neguitosos, riallers.

Plens d'il·lusió i vida.




5 comentaris:

XeXu ha dit...

Vinc de ca la Laura T i expressa, a la seva manera, sensacions similars a les teves, encara que no comparables, és clar. Realment, allò més que una trobada de blogaires, era una trobada entre amics.

Carme ha dit...

Entre amics diu en XeXu... I sí és cert, unes quantes abraçades que no són només virtuals carregurn les piles.

Va ser una estona feliç.

Elfreelang ha dit...

sort que d'alguna manera hi vaig se present a través d'unes paraules que no sé a través de quina veu van ser pronunciades ....

Carme ha dit...

Elfree, jo vaig llegir la presentació i dins d'ella les teves paraules... :) amb molt de gust i de plaer.

fanal blau ha dit...

Mil gràcies estimat per compartir vida, imatges, paraules, amistats,sentiments.
Una abraçada.