dilluns, 5 de gener de 2015

Pensaments inconnexes - CXLVII -

De temps que passa i més propaganda...


Ara veig tot el temps que feia que no obria les cambres.
Trec teranyines (algunes), i la pols més visible. Obro els porticons de la finestra alta. Una llum quasi zenital omple aquesta estança.

Us vull parlar de... És igual.
De sempre he llegit que, les cases dels senyors, abans, tenien el(s) seu(s) pobre(s). Quasi en nòmina.
Si no recordo malament, en Mossen Cinto, era l'almoiner del Marquès de Comillas.

Jo, ja fa uns quant anys, també en tinc un de fixe. Que apareix qualsevol dia, a qualsevol hora a picar el timbre.
Hi ha dies que arriba més arreglat. D'altres més "perjudicat". Ei! Sempre seré. Sense cap bafarada estranya. Ara treballa. Ara no.
Segons ell se li ha mort la mare, la dona i, recentment, el pare. D'aquest darrer sembla que cobrarà "herència" (la venda d'un pis, m'explica). I que quan cobri, si jo necessito res, ell m'ajudarà.

I somric. Hi ha dies que m'agafa de bones. Alguns cops que no li he obert ni la porta. D'altres que, emprenyat, li he dit que ja no podia més. Que es busqués algú altre. Que ja estava fart. I ell m'havia mirat, un xic brut, amb barba de tres o quatre dies, i m'havia dit: "Si tu no em dones, per aquí ningú em dona res, noi". Sempre em diu "noi".

I no hi ha manera. Tot i que sap que, si no hi sóc jo, no veurà un euro. Ell va tornant.
Si ha trobat feina, potser no el veig en un o dos mesos. En quant va curt d'armilla, la porta de casa, sona. 
I sempre sé que és ell. I sempre té un motiu: "Encara no he cobrat... Tinc un feina nova... Ho necessito per menjar alguna cosa..., noi".

Però tampoc era ben bé d'això que us volia dir.

Venia a fer-vos propaganda:


Al darrer post us havia parlat de la inauguració. Ara es tracta del concert de cloenda.

Música contemporània. Quatre músics joves. Percussionistes. No us espanteu per aquest fet. La percussió us podria sorprendre molt més del que penseu.

Doncs això. Diumenge 11/01 a les 12. A L'Hospitalet. A la biblioteca Tecla Sala.

Jo no ho deixaré passar.

Afegit:
Com tampoc us vull enganyar, la música que tocaran la podeu trobar a Spotify:
Aquí The so-called laws of nature. Son els talls 2,3 i 4
I aquí Observations

Els instruments que fan servir per "The so-callled..." els podeu veure, en part, al post del 23/06/2014, o a les fotos de Facebook.

2 comentaris:

fanal blau ha dit...

Dono fe que val la pena escoltar-los i veure'ls!

August Garcia ha dit...

M'has fet pensar en "el meu pobre". Ja sé que sona molt malament, però ja ens entenem. Me'l trobo dos cops per setmana, al mateix xamfrà. Només em veu -de prop perquè crec que de lluny no hi guipa gaire- que em crida: holaaa!! I després: "Que em pots donar cinc euros? És que…" i s'inventa una o altra excusa. Jo li dono un euro i m'excuso de qualsevol manera. Algun dia n'hi dono dos -sobretot si fa dies que no el veig. En fi, no arribo a emprenyar-me amb ell perquè no em ve a trucar a casa però si ho fes, suposo que hi hauria dies de tot.
Es diu Josep i es veu bona persona, no gaire llarg i amb una certa -però controlada- addició a la beguda. Bé, no sé ben bé perquè t'explico això. Senzillament el teu post m'hi ha fet pensar …