dijous, 20 d’agost de 2015

Pensaments inconnexes - CLII -

De troballes inesperades...

Em faig gran?

M’estic tornant un tou? “pastelon”?

Com podia imaginar que, aquest llibre, em remouria tantes coses?
Com podia pensar que, salvant totes les distancies, podia descriure tant bé un somni recursiu?
Com podia somniar que m’estovaria tant, que me pujarien les llàgrimes...?

Potser, algú com tu., m’ho explicaria?

1 comentari:

Carme Rosanas ha dit...

M'agradaria saber de quin llibre parles...

Segurament m'agradaria llegir-lo, encara que tenint les llàgrimes fàcils i les emocions sempre a punt per esclatar, segur que també ploraria... Peró no ho fa res, les emocions són importants per mi i sempre m'agrada més que en sobrin que no pas que en faltin...

Un petó, poeta...