De coses dels blogs i altres músiques...
La meva nova etapa als blogs és un xic (per no dir molt) erràtica.
Tinc algunes coses per penjar al Lloc. Però no se si son prou escaients. O si poden molestar.
Son un xic fosques. Fredes. Plenes de solitud. I penso que tampoc és el cas de anar deixant a la vista les meves misèries a la xarxa.
Tot i això, i gràcies a Carme i Paula, he estat seguint el repte que va llençar Núria L. Aroca de 25 dies d'escriptura. Temps enrera m'hagués llençat de cap. Però penso quèd, ara per ara, no estic prou "inspirat" per ficar-me en una aventura com aquesta.
Però... El repte del dia 20 em pot. 10 Cançons? Impossible!.
Qui em coneixeu o m'heu llegit algun cop al Lloc, potser recordeu que abans que les discogràfiques es cabregessin, existien a la xarxa, llocs on podies escoltar música de franc i, fins i tot, compartir un enllaç (Grooveshark...).
Jo, acostumava a acompanyar els meus escrits amb una cançó. Fins que van tancar l'aixeta i vaig deixar d'incloure la música.
Per no perdre el costum, vaig començar a refer la llista. De primer en local i més tard a Spotify, el que em permetia portar-la amb mi allà on anés.
Tinc diferents tipus de llistes: la de conduir, la de músiques preferides, la del Lloc, la compartida amb els fills...
Totes tenen un denominador comú. La meva feblesa per les músiques amb ritme.
En resum. Que com no estic seguint el repte, m'he permès fer "trampes" i us deixo l'enllaç a la música de Un Lloc per a nosaltres a Spotify.
Si no teniu compte, us podeu crear un de franc que, cada cert temps, us oferirà publicitat.
També he inserit un reproductor amb la llista. Però com ja sabeu, no es deixa escoltar les cançons senceres i les mostra d'una manera aleatòria.
I per acabar us deixo amb 2 vídeos.
El primer d'un grup islandès Sigur Rós. La cançó es diu Hoppípolla, i les imatges (serà cosa de l'edat) sempre les he trobat d'una dolcesa emocionant:
El segon es el d'una de les meves cançons de capçalera. D'aquelles que m'alegren el dia.
La primera que busco. La primera que canto. Peter Gabriel, Solsbury Hill
Aquells que encara passeu per aquesta casa fruïu-les. De tot cor.
Doncs sí que he gaudit dels vídeos… tant de bo que fos veritat que quan envellim ens tornem com nens. Quina colla d'avis més divertits. Ficar-se dins dels bassals és un plaer que no ens permetem. (Amb botes d'aigua o sense, com diu la cançó).
ResponEliminaI l'altra fa venir ganes de ballar… encara que no sàpiga ballar.
He vist la teva llista, ara hi torno.
Abraçades
Carme