Avui és l'aniversari de la mare. 87 anys.
Ara ja no, però durant molts anys, l'he sentida remugar perquè coincidia amb el dia que els "nacionals" van entrar per la Diagonal.
Encara està força eixerida, malgrat avui tenia un peu inflat. M'ha dit que l'havien dit que gota... O el sucre... o, simplement, l'edat.
Amagant la preocupació pel meu germà, que torna a estar ingressat, després d'una setmana amb vòmits sense saber el motiu i si tornarà a caure de la llista de trasplantaments...
El pare... Bé el pare, de primer estava apagadot... però després m'ha ensenyat una llibreta on té les seves històries, les seves "memòries" escrites. I hem estat xerrant.
No, no és cert...
Ell explicava coses i jo l'escoltava. Que havia recopilat coses del seus pares... Com la seva mare va arribar a Barcelona als 4 anys, amb un oncle...
Com recordava ell, el carrer "Conde del Asalto" aixecat per estar posant el clavegueram, una de les vegades que van fer cap a la capital quan vivien a La Cava, amb 3 o 4 anys...
És curiós la relació del pare amb l'Ebre... Hi va viure de petit, i va tornar amb la lleva del biberó.
De sobte m'han vingut unes ganes boges de que em deixi les seves llibretes... M'agradaria anar deixant, aquí, part de la seva memòria cada vegada més difusa.
No ho llegirà mai. Però em faria il·lusió i, potser, a ell també.
La foto és del dia de Reis, a casa de la meva germana més gran. Per sort vam ser tots: Pares, fills, nets (amb dones, companys, companyes...) i besnéts.
No som una família gaire gran, però per uns motius o altres és difícil trobar-nos tots.
