Avui és l'aniversari de la mare. 87 anys.
Ara ja no, però durant molts anys, l'he sentida remugar perquè coincidia amb el dia que els "nacionals" van entrar per la Diagonal.
Encara està força eixerida, malgrat avui tenia un peu inflat. M'ha dit que l'havien dit que gota... O el sucre... o, simplement, l'edat.
Amagant la preocupació pel meu germà, que torna a estar ingressat, després d'una setmana amb vòmits sense saber el motiu i si tornarà a caure de la llista de trasplantaments...
El pare... Bé el pare, de primer estava apagadot... però després m'ha ensenyat una llibreta on té les seves històries, les seves "memòries" escrites. I hem estat xerrant.
No, no és cert...
Ell explicava coses i jo l'escoltava. Que havia recopilat coses del seus pares... Com la seva mare va arribar a Barcelona als 4 anys, amb un oncle...
Com recordava ell, el carrer "Conde del Asalto" aixecat per estar posant el clavegueram, una de les vegades que van fer cap a la capital quan vivien a La Cava, amb 3 o 4 anys...
És curiós la relació del pare amb l'Ebre... Hi va viure de petit, i va tornar amb la lleva del biberó.
De sobte m'han vingut unes ganes boges de que em deixi les seves llibretes... M'agradaria anar deixant, aquí, part de la seva memòria cada vegada més difusa.
No ho llegirà mai. Però em faria il·lusió i, potser, a ell també.
La foto és del dia de Reis, a casa de la meva germana més gran. Per sort vam ser tots: Pares, fills, nets (amb dones, companys, companyes...) i besnéts.
No som una família gaire gran, però per uns motius o altres és difícil trobar-nos tots.
Poeta... una abraçada dolça.
ResponEliminaFamília petita?? punyeta, no sé com deu ser una de gran! ;)
Per molts anys per la marona i per tu.
Espero que el teu germà es recuperi aviat, no caigui de la llista i que pugui rebre aviat el que li fa falta.
Queda poca gent que pugui explicar-nos com era tot fa tants anys... mon avi també fa temps que les escriu.
M'agrada el teu somriure a la foto :)
Una altra abraçada i un petonet dolç, inyu.
Bona nit i bonics somnis :***
barbollaire...
ResponEliminano tinc paraules per a dir-te...
espero que t'arribe una abraçada... i un bessito d'aquells... aformigats
Follet Hi han altres famílies on hi han tiets, cosins, etc...
ResponEliminaPer sort o per desgràcia, noslatres no en gastem d'això.
Dolços somnis, inyu.
Gràcies per venir.
Petonet dolç :¬)*
iruna...
ResponEliminasi no es tenen, doncs no es tenen... ja passa això de vegades...
i ja saps que a mi no m'agrada dir-ne de compromís, ni que me les diguin...
per tant cap problema...
si mai tens, saps on trobar-me...
gràcies per l'abraçada i el bessito...
sempre son necessaris i sempre agrada rebre'n...
cuideu-vos molt...
no t'ho he dit per compromís...
ResponEliminaespero que ja ho sàpigues
bona nit, barbollaire
Petita.... Bé! :-)
ResponEliminaPetit? jo conec de menys.
ResponEliminaPetons i gracies per la teva visita.
Per molts anys a la mare i que puguis gaudir.ne molts més d'aquesta fabulosa familia.
ResponEliminaNo sé que li passa al teu germà, però espero que es recuperi aviat.
Les històries dels avis, son entranyables així que si t'animes a compartir-les jo estaré encantada.
Una abraçada,
Anna
Sempre està bé conservar la memòria escrita. Ànims amb el projecte i salut per a tothom!
ResponEliminaAmb retard...Barbollaire moltes felicitats per tu, pels pares, per la festeta...
ResponEliminaUn post emocionant... i ple de mirades entranyables.
Un petó de bona nit!
Bé..., després d'un trasllat de server, web i canvi de fòrum, d'un inici de festa major mogudet i d'una ja pesada convalescència d'una mena de grip devastadora que et deixa el cos a punt de pelar, les meus desitjos de felicitat per l'àvia i per tota la seva extensa família (jo també tinc un altre concepte del que és una família curta) ;)
ResponEliminaEncara estic molt matxacada i és tard, però em queden un parell de coses per fer.
Cof! Cof i recofcof!
M'afissioooooooooo!!!
En fi..., a reveure! :S