dimecres, 9 de gener de 2008

Pensaments inconnexes - X -

Matí gris...
Podria ploure.
O fer més fred...

Earl Grey Royal amb un núvol de llet... Shostakovich Simfonia num. 5 en Re menor, op. 47...

I un enllaç. Reflexions i tries?

Un munt de feina damunt la taula... Documents per escriure... Selecció (parcialment) pendent...

Tots els dubtes del món... Tots els sentiments escampats...

Agafaria la càmera i sortiria a fer fotos... El mar...

Perquè tinc ara aquesta necessitat obsessiva de mar? El mar a l'hivern... Pujar fins Cap de Creus...
O potser un xic més aprop...

O baixar fins La Cala o el Delta... Temptador... Mar i Somriures?...

Fer mil fotos de les onades acaronant la sorra... Els dibuixos de l'aigua a la platja...

I atrevir-me a sentir les seves carícies al meu cos?... Ni que sigui parcialment?

I aleshores esperar el capvespre per tornar de nou a casa.

Amb tot el jo marcat pel vent, la sorra, l'aigua...

La vida.

9 comentaris:

MoNaLiTzA ha dit...

Per mi ja pots baixar a trobar-te amb el mar de la Cala (el més transparent que trobaràs de Blanes cap avall, i que no se m'ofengui ningú) ;) Però jo t'aconsellaria de venir més endavant, perquè ara fa un viruji que se t'arronsarà fins i tot el nas heheheheh...

De moment et deixo un bocinet del meu mar i la meua terra i tu vas fent boca ;)

Un petó

barbollaire ha dit...

Però el mar a l'hivern també té el seu encant no?
I el fred és bo...!

I sempre podria quedar per fer un cafetó amb una busca-raons de somriure encisador, no? XDDD

Ets un sol, nina... I sols puc donar-te les gràcies per tu

Petonets dolços :¬)*****

MoNaLiTzA ha dit...

Ptxè..., a l'hivern el mar és a cops trist, a cops enutjat i colèric. El preferixo els matins d'estiu, quan encara no l'ha vist ni l'ha tocat gairebé ningú.

I sí, el fred és bo quan téns un foc a la vora i una flassada ben càlida i suau amb la que abrigar-te. Ja et dic jo que per a sucar-se és millor que a fora no hi faci tant fred :)

Ja has degut veure que "els somrients" estem preparant quelcom més que un cafè, si ens vols conèixer a quasi tots, serà un bon moment (pots portar una truita de patates hehehe...)

Les gràcies son totes teves ;)

S'hi està bé aquí, eh? M'agrada :D

Fins aviat!

barbollaire ha dit...

Hmmmmmmmmmmmm!!!!
Com saps que, generalment, em queden boníssimes????
XDDDDDDDDDDDDDDD!!!

Nineta, també m'estic rumiant això, perquè tampoc se quants vindríem.
i el rang, a casa, pot variar entre 1 i 5!!!!

El gran és possible que, no... Estarà estudiant, segur...
I la resta, suposo que depèn del dia i les ganes...

Miraré de fer un estudi de mercat...
Ei! M'agrada que t'agradi ser aquí..
;¬)*****************************

hypatia ha dit...

os-tres!!!!
em fugaria, ara mateix, càmera en mà, a Cap de Creus amb tu!!

a entomar la tramuntana, que diuen que toca, però neteja cels.... i, de puntetes, tocar els núvols amb la punta dels dits

un somrís saladet,
un ptonet dolcíssim
**!

barbollaire ha dit...

jajajajaja! Hypatia, això segur que li dius a tots!!!

Però jo orgullós que m'ho diguis a mi que sóc un somniador sense remei ;¬P

Doncs, si vols, ja quedarem un dia...

Gràcies nina...
Bosseta de petonets dolços i una abraçadeta :¬)***

Carme R ha dit...

Gràcies, Barbollaire, maco, per l'enllaç al meu blog. M'has sorprès. Gererament... no tothom es pren amb tanta dèria com jo això de reflexionar sobre l'amor. I triar. Potser en la tria està la solució. Cada cop més em sembla que trio allò que vull.

Petonets ben dolços i agraïts.

Carme ha dit...

Ah! I a mi també m'agrada l'Earl Grey, pderò el prefereixo sens e llet, sol o amb llimona!

barbollaire ha dit...

carme potser és el moment... l'època que estic passant...
La tria és difícil.
Ja ho sentirem a dir.

Gràcies per venir...

Petonets dolços ;¬)*******