Matí gris...
Podria ploure.
O fer més fred...
Earl Grey Royal amb un núvol de llet... Shostakovich Simfonia num. 5 en Re menor, op. 47...
I un enllaç. Reflexions i tries?
Un munt de feina damunt la taula... Documents per escriure... Selecció (parcialment) pendent...
Tots els dubtes del món... Tots els sentiments escampats...
Agafaria la càmera i sortiria a fer fotos... El mar...
Perquè tinc ara aquesta necessitat obsessiva de mar? El mar a l'hivern... Pujar fins Cap de Creus...
O potser un xic més aprop...
O baixar fins La Cala o el Delta... Temptador... Mar i Somriures?...
Fer mil fotos de les onades acaronant la sorra... Els dibuixos de l'aigua a la platja...
I atrevir-me a sentir les seves carícies al meu cos?... Ni que sigui parcialment?
I aleshores esperar el capvespre per tornar de nou a casa.
Amb tot el jo marcat pel vent, la sorra, l'aigua...
La vida.
Per mi ja pots baixar a trobar-te amb el mar de la Cala (el més transparent que trobaràs de Blanes cap avall, i que no se m'ofengui ningú) ;) Però jo t'aconsellaria de venir més endavant, perquè ara fa un viruji que se t'arronsarà fins i tot el nas heheheheh...
ResponEliminaDe moment et deixo un bocinet del meu mar i la meua terra i tu vas fent boca ;)
Un petó
Però el mar a l'hivern també té el seu encant no?
ResponEliminaI el fred és bo...!
I sempre podria quedar per fer un cafetó amb una busca-raons de somriure encisador, no? XDDD
Ets un sol, nina... I sols puc donar-te les gràcies per tu
Petonets dolços :¬)*****
Ptxè..., a l'hivern el mar és a cops trist, a cops enutjat i colèric. El preferixo els matins d'estiu, quan encara no l'ha vist ni l'ha tocat gairebé ningú.
ResponEliminaI sí, el fred és bo quan téns un foc a la vora i una flassada ben càlida i suau amb la que abrigar-te. Ja et dic jo que per a sucar-se és millor que a fora no hi faci tant fred :)
Ja has degut veure que "els somrients" estem preparant quelcom més que un cafè, si ens vols conèixer a quasi tots, serà un bon moment (pots portar una truita de patates hehehe...)
Les gràcies son totes teves ;)
S'hi està bé aquí, eh? M'agrada :D
Fins aviat!
Hmmmmmmmmmmmm!!!!
ResponEliminaCom saps que, generalment, em queden boníssimes????
XDDDDDDDDDDDDDDD!!!
Nineta, també m'estic rumiant això, perquè tampoc se quants vindríem.
i el rang, a casa, pot variar entre 1 i 5!!!!
El gran és possible que, no... Estarà estudiant, segur...
I la resta, suposo que depèn del dia i les ganes...
Miraré de fer un estudi de mercat...
Ei! M'agrada que t'agradi ser aquí..
;¬)*****************************
os-tres!!!!
ResponEliminaem fugaria, ara mateix, càmera en mà, a Cap de Creus amb tu!!
a entomar la tramuntana, que diuen que toca, però neteja cels.... i, de puntetes, tocar els núvols amb la punta dels dits
un somrís saladet,
un ptonet dolcíssim
**!
jajajajaja! Hypatia, això segur que li dius a tots!!!
ResponEliminaPerò jo orgullós que m'ho diguis a mi que sóc un somniador sense remei ;¬P
Doncs, si vols, ja quedarem un dia...
Gràcies nina...
Bosseta de petonets dolços i una abraçadeta :¬)***
Gràcies, Barbollaire, maco, per l'enllaç al meu blog. M'has sorprès. Gererament... no tothom es pren amb tanta dèria com jo això de reflexionar sobre l'amor. I triar. Potser en la tria està la solució. Cada cop més em sembla que trio allò que vull.
ResponEliminaPetonets ben dolços i agraïts.
Ah! I a mi també m'agrada l'Earl Grey, pderò el prefereixo sens e llet, sol o amb llimona!
ResponEliminacarme potser és el moment... l'època que estic passant...
ResponEliminaLa tria és difícil.
Ja ho sentirem a dir.
Gràcies per venir...
Petonets dolços ;¬)*******