No ser tan patètic...
No fer tan el ridícul...
Callar...
Deixar de somniar...
Posar els peus a terra...
Créixer...
No oblidar:
- demanar permís abans d'entrar...
- quin és el meu lloc...
- què i qui sóc...
- que no he de buscar la felicitat...
- que no sóc poeta...
- que sempre trenco les coses fràgils i belles...
- demanar perdó per totes i cada una de les barbaritats fetes...
- donar sempre les gràcies per les moixaines rebudes...
- creure a tothom que sap més que jo...
- seure en un racó a veure passar la vida...
- deixar de parlar a la lluna plena...
- deixar d'escriure noms a la sorra de les platges...
- eliminar el meu pas, maldestre i destraler...
- que no sóc el centre del món (de fet de res)...
- callar (si, si, ja ho havia dit, però és que ho faig massa... normal en un barbollaire, no?)...
- etc, etc, etc...
NO ets patètic ni ridícul.
ResponEliminaETS poeta.
I ja estàs fent tot el contrari del que diu aquesta llista, hoooooooooooome!
Una abraçada beeeeeeeeeen forta, amoret.
:****************
Uns dels millors proposits que he llegit!!!
ResponEliminaDoncs jo crec que no és un dels millors proposits que he llegit. No em sembla que ningú hagi de deixar de somiar, no em sembla que els poetes haginde tocar de peus a terra, no em sembla que s'hagi de renunciar a la felicitat, no crec que tothom sàpiga més que tu, em sembla preciós escriure noms a la sorra de les platges... Uff! No et podries repensar la llista una miqueta.
ResponEliminaUn petonet ben dolç
No s'ha de deixar de somiar.
ResponEliminaM'ha fet gràcia veure que fas servir la paraula moixaina. M'encanta, però hi ha poca gent que la utilitzi, s'utilitza més carícia.
Si home..., i què més...!
ResponEliminaCréixer? Als 47? Andayàaaaa...!
XD
La resta també son bajanades i no les penso comentar.
Un petó, au!
elur, montserrat, carme, núria, monalitza gràcies per passar per les cambres...
ResponEliminaSón propòsits escrits en un rampell de... bé, en un mal moment...
Però aquí hi son i aquí els deixaré... com recordatori...
Petonets dolços, nines... ;¬)****