Vinc de cal dentista... M'han tret un queixal del seny...
Dues hores de soroll, força, talls a la geniva, tallar la corona, extreure les arrels, posar punts...
Si no hagués esperat tant encara tindria el de davant sencer... Peró es veu que l'arrel superior és la que ha fet que el queixal "baixés" durant aquest any, trencant la peça 37...
I en les revisions anuals, sense placa, no es podia veure que cabrona que era aquesta arrel...
Que hi farem...
Ara fred a la galta i menjars freds fins que tanqui la ferida...
I més endavant farem el tunning de la trencada (bàsicament quan es recuperi la geniva)
.... vaig a xutar-me alguna cosa pel dolor que ja quasi no queda rastre de la anestesia... =:¬?
un petonet petit i dolç i suau a la galtona, Poeta.
ResponEliminaRecupera't aviat :*********
(seny?? quin seny??? arrauxat!!! jejeje)
Uuuuffff... jo també tinc la meva "petita història" del queixal del seny. Una caricieta a la galtona.
ResponEliminaEi! que jo també conec aquestes històries d'un queixal del seny que té tan poc seny que fa malbé el del costat. Una llauna. MOlta paciència i t'envio també un petonet dolç.
ResponEliminaM'ha sortit la meva identitat col·lectiva, sense voler, però sóc la mateixa Carme R... de sempre.
ResponEliminaelur, MoNaLiTzA, carme Gràcies nines... uns "mimitus" de tant en tant sempre van bé.
ResponEliminaPetonets dolços i agraïts :¬)**
______
Carme no et preocupis, em sembla que ja m'has escrit amb tres identitats diferents... Però sé que ets tu... ;¬)
Bé, Barbollaire, com va, avui, mal de queixal? Si necessites més mimitus, ja saps... aquí als blogs sempre ent ens un piló. Però crec que els necessites més per altres coses que no pas pel queixal...
ResponEliminaEl pitjor que em podia passar és aquest post...m'han de treure un queixal del seny...i si no tenia ganes...ara menys xD
ResponEliminaSalut company!
uish :S la setmana que ve he d'anar al dentista i aquesta entrada no m'ha estat massa esperançadora!!
ResponEliminaAla, millora't :D