Cuinar em relaxa... Generalment em poso música. Ja sigui a l'equip o bé a l'MP3...
Tot depèn de qui hagi a casa i que estiguin fent...
Aquest matí m'he aixecat amb ganes de fer fideuà... Tal dit tal fet...He anat a primera hora a comprar tres sípies i un parell de calamars...
Com no tenien peix per fer un fumet he decidit tirar de preparat.
I a la una he entrat a la cuina disposat a fer un dels plats, mal m'està dir-ho, que millor em queden.
(Avui MP3 i música brasilera sols per mi: Marisa Montes, Caetano, Elis Regina...)
Els ingredients (sempre faig llarg perquè els agrada repetir i d'un dia per un altre):
- 3 sípies negres o brutes. Amb pell.
- 2 calamars
- 3/4 de quilo de fideus del n. 2. De vegades també ho faig del 0.
- 1 All
- 1 Ceba
- 1 tomàquet
- La melsa (salsa) de les sípies
- Oli
- 1 1/2 l. de Brou / Fumet de peix. (depén també de la mida del recipient i la quantitat)
Començo enrossint els fideus. (D'aquí que, en molts llocs si es fa amb fideus de cabell d'àngel i no es posen les bèsties, al plat s'anomena "rossejat" de fideus)
Tal i com els vaig fent els poso en un colador per que perdin l'oli sobrer i reaprofitar-ho:
Fideus fets! Ara toca el torn de les sípies (amb pell) i els calamars. Tot tallat petit.
Hi ha qui posa la sípia i el calamar "a suar" abans de fregir-ho. És a dir, en una cassola, amb un xic d'aigua freda, i a foc ben lent fins que queda de color rosat i ben tova...
Mentre les bèsties es fan a foc lent, preparo els components del sofregit:
Rallo el tomàquet
i tallo la dent d'all i la ceba:
El sofregit.
Primer la ceba. Desprès el tomàquet i l'all. I quasi al final, la "salsa" de les sípies:
No a tothom li agrada. I hi que, fins i tot, li fa fàstic. Jo tallo la bossa per la banda més propera al cap i premo, com si fos un tub de pintura, per afegir-ho al sofregit:
Quan el sofregit està al punt afegeixo els fideus, ho barrejo. A continuació la sípia i el calamar.
Un parell de voltes més i, acte seguit, el fumet:
I ara, es baixa el foc i esperem que els fideus es "beguin" el fumet. De tant en tant, si és necessari, una sacsejada a la cassola... Mai remenar amb una cullera!!!
Com sabem que està al punt? Perquè s'aixeca...
La pasta òbviament:
Hi ha qui ho posa al forn. Jo no ho he fet mai i sempre s'ha aixecat (la pasta, coi!!).
Es pot acompanyar amb un all i oli un xic clar. O amb una maionesa amb all que és més fàcil i ràpid de fer (o sigui feta amb la batedora elèctrica).
Per veure un vi blanc. Un Chardonnay per exemple.
Saps arguiñano? avui he dinat fideuà!!!
ResponEliminaquina bona pinta que té! nyam!
petonets enfideuats, inyu! :************
Maremeva quin bé de Déu de fideuà!!!!!!!!!!!!!! Te n'agafo un plat per demà... A mi també m'encanten els fideus rossejats!
ResponEliminaHo has explicat com un mestre -cuiner! I jo que en busco un per a muntar un petit restaurant...T'hi apuntes?;)
Bona nit i gràcies per la recepta!
Ja sé on miraré les instruccions per a la propera fideuà... jo sóc a vegades una mica massa inventora tot i que sé que perquè les coses quedin bé, s'han de fer seguint una recepta.!
ResponEliminaMolt bona pinta!!! m'apunto la recepta.
ResponEliminaelur, joana, carme, montserrat
ResponEliminagràcies, gràcies... ;¬)
He de reconèixer que em surt força bona...
Com la truita de patates, el brou, amanides i alguna altres coses...
Ja ho aniré penjant :¬)*
Com que sabia on trobar una recepta de fideuà que quedi boníssima l'he vinguda a buscar, avui te la copio.
ResponEliminaSegur que no em surt tan bona com a tu. No tinc sípies amb pell, coi! i això que m'ho has dit ben clar! més d'un cop! és que no tinc remei. Començo fatal ja ho sé, amb sípies sense pell. Ja t'explicaré.
Un petonet de bon dia.
Bueno he de dir que la recepta i el seu degustament pels convidats ha sigut un èxit, realment ha quedat molt bona i han repetit. Moltes gràcies per la idea i per mi ha sigut un gran descubriment aquesta faceta teva. Ja t'ensenyaré las quatre fotos que he fet del procediment .....
ResponEliminaMoltes gràcies