Ho reconec. Ja no arribo a llegir-vos a tots, tots els dies. Segurament molts pensareu que ja ni us visito.
No és cert.
Però em trobo, molt sovint, que no m'atreveixo a fer comentaris o participar... per por a fer el ridícul, a no ser a l'alçada d'altres comentaris, a mostrar la meva ignorància en tantíssimes coses. Una mica allò de "callar per no ofendre".
De vegades em costa actualitzar, fins i tot, les meves cases, ja ho veieu.
Per què aquí i avui, us podreu arribar a preguntar (o no)?.
Per Vicenç Ferrer al programa del Canal 33 [S]avis i un d'aquest links surrealistes que faig sovint.
Les seves paraules m'han fet pensar que, portem una temporada al blogs (o almenys aquells al que só més habitual) on el tema principal és l'estimació, les expectatives, els sentiments, l'espiritualitat...
Potser els links que he posat no són els més escaients, ni son tots, però els deixo com exemple.
Tots aquest temes ara, són deguts a la Primavera? Més hores de llum, de bonança, ens fa obrir els ulls i mirar d'una forma diferent?.
Hi ha quelcom als dins que ens recorda, ens incita, que necessita alguna cosa més?
O és una simple reacció a l'estació? Com l'astènia, les al·lergies...
Potser és que necessitem canviar un xic els ritmes, les cadències dels dies. I trobar el somriure, la veu, l'esguard inesperat que ens alegri el dia, cada dia...
"Els nostres dies descansen en la pell
i les nostres esperances en l'amistat
com si un camí desconegut desxifréssim
o com si en mirar-nos interpretéssim noves vides."
i les nostres esperances en l'amistat
com si un camí desconegut desxifréssim
o com si en mirar-nos interpretéssim noves vides."
Del llibre "Visualitzacions Poètiques"
Francesc Brunet Llobet (1956 - 2004)