Ho reconec. Ja no arribo a llegir-vos a tots, tots els dies. Segurament molts pensareu que ja ni us visito.
No és cert.
Però em trobo, molt sovint, que no m'atreveixo a fer comentaris o participar... per por a fer el ridícul, a no ser a l'alçada d'altres comentaris, a mostrar la meva ignorància en tantíssimes coses. Una mica allò de "callar per no ofendre".
De vegades em costa actualitzar, fins i tot, les meves cases, ja ho veieu.
Per què aquí i avui, us podreu arribar a preguntar (o no)?.
Per Vicenç Ferrer al programa del Canal 33 [S]avis i un d'aquest links surrealistes que faig sovint.
Les seves paraules m'han fet pensar que, portem una temporada al blogs (o almenys aquells al que só més habitual) on el tema principal és l'estimació, les expectatives, els sentiments, l'espiritualitat...
Potser els links que he posat no són els més escaients, ni son tots, però els deixo com exemple.
Tots aquest temes ara, són deguts a la Primavera? Més hores de llum, de bonança, ens fa obrir els ulls i mirar d'una forma diferent?.
Hi ha quelcom als dins que ens recorda, ens incita, que necessita alguna cosa més?
O és una simple reacció a l'estació? Com l'astènia, les al·lergies...
Potser és que necessitem canviar un xic els ritmes, les cadències dels dies. I trobar el somriure, la veu, l'esguard inesperat que ens alegri el dia, cada dia...
"Els nostres dies descansen en la pell
i les nostres esperances en l'amistat
com si un camí desconegut desxifréssim
o com si en mirar-nos interpretéssim noves vides."
i les nostres esperances en l'amistat
com si un camí desconegut desxifréssim
o com si en mirar-nos interpretéssim noves vides."
Del llibre "Visualitzacions Poètiques"
Francesc Brunet Llobet (1956 - 2004)
L'estimació, Barbollaire és un tema etern, als blogs i amolts altres llocs, i propi de qualsevol estació. Altres temes potse r si són degut s a la primavera.
ResponEliminaMolt bonic el poema de Francesc Brunet.
Petonets.
noi... tots i totes tenim moments d'activitat "febril" i moments de letàrgia. Que poden coincidir o no amb les estacions.
ResponEliminaL'allargament del dia+el canvi horari? potser si.
El feromonum? també....
en fi... al·lèrgies, astènies, carregamentdousènies i erògènies vulvars diverses ens envaixen... i que duri!
petons i llepades erògenes i espirituals!
Doncs de part d'un que no hauria de tenir temps per mirar tants blogs, però que no ho pot evitar, et diré que no crec que sigui cosa de l'estació, i és que aquí a la nostra petita porció de món virtual som molt reflexius, i jo quan veig una bona reflexió vital, coherent i fundada, encara que difereixi molt de la meva visió, no me'n puc estar de participar-hi.
ResponEliminaPer sort, dolç xerraire, no som màquines i així, en el nostre dia a dia tenim temps de recança, de mandra, de simple desídia o de productivitat. I també per sort, no ho podem controlar. Tal vegada si ho aconseguissim ens petarien les juntures del topí ;)
ResponEliminaJa sé que potser no et serveix de res, però el que et passa a tu, ens passa a quasi tots. I als que diuen que no, si no els passa, els passarà :P
Ahir mateix, vaig visitar el blog del 'felinu' i em vaig estimar més guardar silenci, perquè em va semblar que si escrivia alguna cosa trencaria l'ambient. I com a casa seva, a ca la Carme, també. No sempre hem de comentar per a fer acte de presència.
Un petonet esventolat de mestralada.
barbollaire, jo porto espiritual tot l'any... més aviat em sembla que la primavera m'acosta més a la "terra", tot i que al meu blog no es noti, cada cop em costa més llegir, se'm fa més difícil relfexionar, i em sembla que això es deu a la primavera, la calor, l'excés de feina que se'm gira per aquestes dates i el cansament quan arribo a casa.
ResponEliminaPel que dius de llegir blogs i deixar-hi comentaris, jo sempre llelgeixo les teves poesies, i mai goso contestar, pq sí que tinc la impressió de no saber-me expressar prou bé. Però vaja, hi sóc en silenci i sempre amb alguna cosa que es remou dins el cor, que és on m'arriben les teves poesies.
Una abraçada! :-)
Bon viatge i barca nova, Adam Brown!
ResponEliminaPesats que són, aquesta gent, eh?