Diumenge (27/04) sortim els 4 germans (i respectius). Decidim anar a La Llacuna (Anoia) on hi ha una menjada de peus de porcs popular: "La Potada".
Fa goig veure al meu germà menjant de tot, bevent en porró...
Llàstima el problema que li ha quedat a les cames que li obliga a anar amb bastó per no perdre l'equilibri. Aquesta si que no sabem si la podrem recuperar.
Però del que era al que és... Una festa!!! Va ser una sortida genial. De molts riures. De no decidir fins el darrer moment on anàvem. De ...
Ah! Els peus de porc boníssims! Una recepta molt semblant la podreu trobar al número 118 de la revista Descobrir Catalunya.
La cita és aquesta:
JONC Alevins
20è Encontre. Del 28 de juny al 5 de juliol de 2008. Lloc: Manresa
Repertori: W.A.Mozart, Concert per oboè en Do Major, K.314
B.Britten, Guia d'orquestra per a joves op.34.
Concerts: 4 de juliol al Kursaal de Manresa,
i 5 de juliol a l'Auditori de Barcelona (sala Oriol Martorell).
Director: Manel Valdivieso.
Avui ha arribat el mail dient que està convocat com percussionista.
El somriure arribava d'orella a orella.
Per celebrar-ho anem aquest vespre al cinema... A veure IRON-MAN. (Què una cosa no treu l'altre...)
Si els dies 4 i/o 5 de juliol esteu avorrits... Jo us puc assegurar que sembla mentida què, en un país on la música, encara, no té gaire importància (si no mireu el post "La vida en dansa" a Ca l'Iruna del Camins) hi hagi joves que posin tant d'interès, ganes i sonin tan i tan bé.
(I no és amor de pare... o si!)
20è Encontre. Del 28 de juny al 5 de juliol de 2008. Lloc: Manresa
Repertori: W.A.Mozart, Concert per oboè en Do Major, K.314
B.Britten, Guia d'orquestra per a joves op.34.
Concerts: 4 de juliol al Kursaal de Manresa,
i 5 de juliol a l'Auditori de Barcelona (sala Oriol Martorell).
Director: Manel Valdivieso.
Avui ha arribat el mail dient que està convocat com percussionista.
El somriure arribava d'orella a orella.
Per celebrar-ho anem aquest vespre al cinema... A veure IRON-MAN. (Què una cosa no treu l'altre...)
Si els dies 4 i/o 5 de juliol esteu avorrits... Jo us puc assegurar que sembla mentida què, en un país on la música, encara, no té gaire importància (si no mireu el post "La vida en dansa" a Ca l'Iruna del Camins) hi hagi joves que posin tant d'interès, ganes i sonin tan i tan bé.
(I no és amor de pare... o si!)
Una bona proposta, a fe meva...! :)
ResponEliminaI a més amb prou temps d'antelacio.
Ei..., les manetes de ministre eren tant bones com lesde la Montse? ;)
Un petó i al·legria pel teu germà, que, malgrat el bastó, encara hi és i per molts anys! :D
barbollaire...
ResponEliminame vénen ganes d'abraçar-te i d'abraçar a ton germà
i de ballar
(amb bastó també es pot ballar i disfrutar la vida. i tant!)
m'agrada sentir-te content cada vegada que parles de tons fills. vols un poalet? :)
bona nit i caricietes, barbollaire
A mi també m'agrada, igual i gual que la Iruna sentir-te content, amb el teu germà i els teus fills. Una abraçada.
ResponElimina