diumenge, 4 de maig del 2008

Pensaments inconnexes -XXV-

De sortides inesperades i no tant inesperades.

Divendres. Ens despertem. Fa un dia preciós. Sortim?

Els dos grans es queden. Marxem tres. Cap a on? Tirem cap el nord...
Quan ja portem una bona estona d'autopista i hem canviat un parell de vegades de comarca, ens arriba l'inspiració en forma de pregunta: els Aiguamolls?...

I creuem l'Empordà... Quant de temps sense pujar! Sempre m'encisen les seves carreteres, els seu pobles...

Tenen quelcom de màgic... D'arcà...

I ens presentem als Aiguamolls, de forma inesperada i gens preparada. (No portem prismàtics, ni el trípode, ni...)

Arribem prou d'hora per no trobar, encara, massa gent. Decidim que baixarem al Pòsit de l'Escala a dinar, així que fem un passeig per fruir del lliris, les cigonyes, etc...

Moltes famílies. Molts ornitòlegs molt ben preparats. Gent en bicicleta. Manel Fuentes empenyent un cotxet i amb ulleres de sol intentant passar desapercebut...

Marxem amb l'intenció de tornar tan aviat tingui el genoll en condicions i per passar tot el dia...

L'Escala... A menjar peix. I després una mica de passeig per la banda d'Empuries...
Respirant el mar...

Sentint la vida als peus

De tornada passem per Palafrugell... Aturada tècnica per comprar una tarta tatín a la pastisseria Serra... Una "delicatessen".
Ho confesso: Jo era de tarta de poma, i això de la tatín no em deia res... Fins que vaig tastar la d'aquesta casa.
No he oblidat la tarta. Però si és cert què, si sóc per la zona, procuro passar per Palafrugell a buscar-ne. (una feblesa com un altre...)


En Miquel ha marxat, fa una estona, cap a París amb la gent del Institut, fins divendres.

Quina enveja!! Jo hagués marxat amb ell!



8 comentaris:

  1. Una jornada fantàstica. M'encanten els aiguamolls i a l'estiu passo uns dies a l'Escala. No conec, però, la tatin de can Serra. Aquest estiu ho resoldré. ;) Gràcies per la recomanació!

    ResponElimina
  2. Jo tampoc conec la Tatin de can Serra i em confesso més partidària de la tarta de poma, però s'haurà de provar. L'Empordà estava preciós aquests dies. Divendres vaig estar al matí a la Bisbal, a la tarda caminant pels camps i a la nit concert a Figueres, amunt i avall... un dia bonic.

    ResponElimina
  3. Jo em declaro absolutament "tatiniana" XDDD però ja us dic ara que si tasteu la "coca de mansana" del Delta, feta amb poma reineta, ja haureu tocat el cel amb el plaer del gust.
    ;)

    ResponElimina
  4. El paradís dels aiguamolls... unes fotos precioses Poeta.

    :******

    ResponElimina
  5. I després de l'excursió fantàstica que ens expliques, que fa venir salivera, per que vols París?

    ResponElimina
  6. Ooooh! Quin dia més complet! I a prop de casa. Amb els ocells . l'aire net i la tatin! Immillorable!
    La setmana del 12 hi ha FLORS a Girona!!! TEMPS DE FLORS! No t'ho pots perdre!

    ResponElimina
  7. rita, Carme No deixeu de tastar-la. Jo també he sigut de tarta de sempre...

    Però aquesta Tatín...

    Petonet dolç :¬)*

    MoNaLiTzA el 25 la tastarem? X¬DDDDDDD!!!

    Follet :¬)**************

    XeXu perquè Paris em té el cor robat... tornaria sempre i se que sempre trobaria alguna cosa que no havia vist abans.

    Joana ja veus que procuraré no fer-ho...
    Em reconeixeràs?

    Petonet dolç :¬)**

    ResponElimina
  8. Tastareeeeeeeeem??? Això vol dir que sí??? :D

    Bé..., sigui com sigui ho veig difícil, a no ser que ens en portin en Shola o la Sisselay, que són els deltaics de la colla.
    Uhmmmm..., ho haurem de parlar...

    ResponElimina