Aquest matí m'he passat dues hores veient un documental sobre Vinicius de Moraes. Poeta, diplomàtic, melodista, "co-inventor" de la Bossa Nova, de l'afro-samba...
"Vinicius de Moraes.
Quem pagarà o enterro e as flores
se eu me morrer de amores?"
Quem pagarà o enterro e as flores
se eu me morrer de amores?"
Totes les persones que parlen d'ell al documental, les seves filles (va estar casat 9 vegades), Toquinho, Maria Bethania, Gilberto Gil, Caetano, Jobim, etc... fan notar la necessitat que tenia de sentir passió per viure.
I del seu despreniment. Mai va estalviar. I, de vegades, tenia autèntics problemes per arribar a final de més.
Algú què, estant al cos diplomàtic a Montevideo, escriu al Ministeri d'Afers Exteriors Brasilers dient que necessita tornar.... "Perquè està perdent temps d'estimar. I això, a diferencia d'altres coses no es pot recuperar ni compensar de cap manera."
No és un documental que sols mostra la seva cara amable. Es parla de la persona.
Una frase seva: "Els amics no es fan. Es reconeixen."
Si us agrada la seva música i conèixer més enllà de la figura pública, us el recomano
Encara em queden unes quantes per anar veient aquest dies de baixa:
- El olor de la papaya verde
- Pleno verano
- El vientre del arquitecto
- Los aires dificiles
- Marius et Jeannette (tota en francés... no se jo si ho entendré prou...)
- I alguna més, força més lleugera i per passar l'estona: Juno, Brockeback Mountain...
Ja us ho aniré explicant...
He trobat aquest tube amb un tros del documental
Entre altres coses, Chico Buarque explica que la cançó "Pra que chorar" la va escriure mentre feia una cura en un hospital i, a la nit va sentir la ranera de l'agonia del veí, que es moria.
A l'endemà Baden Powell va anar de visita i li va posar música.
Pra que chorar
Vinicius de Moraes / Baden Powell
Pra que chorarSe o sol já vai raiar
Se o dia vai amanhecer
Pra que sofrer
Se a lua vai nascer
É só o sol se pôr
Pra que chorar
Se existe amor
A questão é só de dar
A questão é só de dor
Quem não chorou
Quem não se lastimou
Não pode nunca mais dizer
Pra que chorar
Pra que sofrer
Se há sempre um novo amor
Em cada novo amanhecer
Sort en tenim que al món hi ha gent així. Persones amb aquesta capacitat de copçar cada instant i plasmar-ho en forma de lletres i música.
ResponEliminaVeig que no perds el temps i a sobre ens cultives! ;)
Cuida't poeta! ;)
I gràcies de nou! Avui m'has alegrat el dia!
Ja ho ha dit la joana... Aprofita el temps i explica'ns-ho! Ah... i cuida't!
ResponEliminaGràcies!
Ostres! quina feinada que tens! Pelis, documentals, músiques poemes...
ResponEliminaLa frase dels amics m'agrada molt.
Ja ens explicaràs coses de totes les teves activitats.
petonets
casat 9 vegades?.....
ResponEliminanomés????
:)
em permets la broma, oi?
petons, wapo....
Joana gràcies, de nou, a tu...
ResponEliminaPer tot.
Tu m'has fet molt feliç a mi!
Petonet dolç :¬)*
rita Em cuidaré, em cuidaré. Gracies per venir, nina.
Petonet ;¬)*
Carme si sembla feina, oi? però ho vaig fent poquet a poquet... com a peu coix... :¬P
Nina, dolça nina... bah! ja ho saps!
Petonet dolç :¬)*
Gatot es veu que era una màquina!! De coneixer algú i proposar de casar-se. Maria Bethania explica una anècdota al respecte d'una amiga seva que li va presentar...
Company, a un creador de somriures, estimacions i dolceses, com ets tu, que se li pot negar? ;¬)
Petonet dolç i abraçada a ritme de bossa nova ;¬)*