diumenge, 20 d’abril de 2008

Pensaments inconnexes -XXIII-

Del Saló del Còmic i altres cues.

Dissabte matí. Amb el meu fill mitjà ens apropem a Montjuïc. Al Saló del Còmic.
Són 3/4 de 10 i les cues son immenses.
Tota l'avinguda Maria Cristina està plena de frikies (com nosaltres) disposats a remenar i fer cues per intentar que algun dibuixant ens dediqui la seva obra.

Hi ha gent disfressada (bàsicament de personatges Manga). Turistes japonesos que fan fotos als occidentals disfressats com els protagonistes de les seves sèries de dibuixos...

També es podia trobar una petita història de la censura sobre els còmics. Com es modificaven (o desapareixien) vinyetes, diàlegs... Fins i tot durant la República..

L'organització un xic desorganitzada amb això de les cues dels dibuixants...
Però algunes coses ens hem firat.

Tots dos som fans de Batman:
Però també he aconseguit que l'enganxés la màgia de De Profundis, del gallec Miquelanxo Prado. El llibre porta, a més a més dos DVD's, amb la pel.licula d'animació i altres extres.

Per poquet no hem aconseguit que ens el signés...

Ni us explico les cues per Moebius, Manara, Gimenez, Azpiri i dibuixants americans de Marvel i DC...

Jo, que no vaig poder anar l'any d'Hugo Pratt (ja sabeu el dibuixant d'en Corto Maltés), avui he triomfat amb un altre dels meus dibuixants preferits:
Dibuixant Italià. Amb una narració realista i poderosa.
(heu vist la dolcesa i sensualitat del dibuix de la dedicatòria?)

Aquesta obra, que consta de 3 toms, transcorre durant la Guerra Civil, a Catalunya. A Barcelona i el front de l'Ebre.

No sé si us agraden els còmics.
Jo us recomanaria aquesta "trilogia". Una historia que es barreja amb l'Història, sense prendre partit.
Amb una Barcelona dibuixada amb detall i, fins i tot diria, estimació.

Haurem d'esperar fins l'any vinent per veure qui ve... I començar a fer cues...

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Quina casualitat! Jo al saló del còmic no hi he anat, ni hi comptava, però he passat una bona estona a les botigues frikis d'Arc de Triomf. És que no ens en salvem cap...

MoNaLiTzA ha dit...

Vaig escoltar per tv al tal Vittorio Giardino. Comentava amb humor que el seu treball era com una mena d'expiació al bombardeig de Barcelona per part de Mussolini.

La veritat..., a mi, si em treuen el Mortadelo y Filemón, em queda ben poca cosa. L'Astèrix, en Gep i Fidel, el TBO i alguna cosa de Hazañas Bélica y el Guerrero del Antifaz (que és el que de vegades llegia mon germà) Ah! Sí! I els Barrufets!!! XDDDD

Et barrufa la pluja, xerraire? XDDD

:*

Carme ha dit...

Apa! quina disfrutada, tots dos! Jo més aviat havia anat una pila d'anys simplement a fer de mama, del meu friki particular quan era massa petit pe anar-hi sol. Però he de reconèixer que estic al nivell de la Trini si fa no fa.