Jane Birkin
Concert al Palau de la Música. Comença un quart tard per problemes de subministrament electric i, durant tot el concert, sols hi hauran llums blancs.
Jane Birkin... Surt a l'escenari somrient, esvelta, escabellonada i quasi grunge...
Canta, somriu, seu a l'escenari amb els peus penjant. Somriu. S'aixeca, somriu...
Explica històries barrejant francès i anglès. Està enamorada de Serge Gainsbourg, malgrat els anys que fa que falta...
Canta, somriu, baixa de l'escenari. Canta enmig la platea. Puja a un lateral del primer pis i continua cantant. Somriu i torna a la platea cantant, saludant al public, fent-se petons...
A moments revindicativa... Sempre tendre i agraïda... Connectant amb el públic des de el primer moment...
Amb tres músics excepcionals i multi instrumentistes...
M'ha enganxat tant que he oblidat de fer alguna foto...
Sols una cosa... ha posat més bona voluntat que encert amb o leaozinho de Caetano Veloso...
La resta... més que rodó...
Directament al cor, als sentits
Has trobat les paraules precises per explicar-nos molt i molt bé, com et senties durant el concert. Són emocionalment transparents.
ResponEliminaÉs un plaer saber que has estat tan agafat pel concert. Moments viscuts intensament que perden el seu valor temporal per agafar-ne un altre ben diferent... com un trosset ben autèntic, de vida.
Con que de concert, eh?
ResponElimina:D
Celebro que t'hagi complagut tant Jane Birkin i que ens ho hagis sabut transmetre tant bé.
Un petonsill (encara malaltís, bffff...!)
No hi vas trobar la Joana allà. L'altre dia també en va parlar. Sembla ser que aquesta dona té una atracció especial. La Birkin vull dir... bé, la Joana també...
ResponEliminapotser, la Jane... va aprendre un dia a somriure i no ho ha oblidat...
ResponEliminai això s'encomana...
petons i llepades somrients!
Tens raó...Bona voluntat..., però va desmostara que és una senyora artista! Em va encanatr veure-la tan madura i alhora tan jovenívola!
ResponEliminaJa no la veurem més...Fa la gira de despedida...El rendez vous!
A votre pieds!
Poeta bonne niu!
Aiiii, el Je t'aime moi non plus... quins records...
ResponEliminaQue bonic el que dius. Sona tant bé que sap greu no haver-hi anat. I veig que et va agradar el seu somriure, és tant important somriure, fa tant bé i costa tant poc!
ResponEliminaBonanit poeta, i petonets dolços.