Aquesta foto està feta a Sant Martí del Canigó fa... 23 anys. Amb una Yashica FX3 completament manual...
Per què això? Bé, el post de na Joana m'ha fet pensar... Recordo que va ser una setmana de càmping a la Catalunya Nord.Era un càmping petit. De mitja muntanya. Plena d'holandesos, francesos i algun anglès.
Recordo com al aparcar el cotxe a l'entrada, va sortir la mestressa tota emocionada perquè uns catalans havien trobat el seu negoci, que ja podia posar "Camping Internacional"...
Tot això amb el català dolç i afrancesat de la gent del Nord.
Ens mimava. Ens va recomanar visitar les Gorgues de la Fou. Camines sobre riu Tech en un entorn impressionat i preciós.
A Sant Miquel de Cuixà vam arribar a temps de la visita guiada en català... Et sobta saber que el claustre que veus no és l'original. O no completament.
Si el vols veure has d'anar a Nova York, al MOMA (si no vaig errat).
També vam pujar al Canigó. No he trobat les fotos. Ple de catalans.
Però el fet que més em va copsar va ser el dia de Sant Martí.
Quan vam arribar hi havia un grup de persones grans amb el guia del monestir, com no podíem entrar sols, dissimuladament ens ajuntarem.
El guia, un frare de la comunitat, saludà a tothom i deixà anar la següent pregunta (òbviament en francés):
- "Hi han catalans al grup?"
Nosaltres, joves i eixerits, aixequem la mà. El grup d'avis es gira a mirar-nos.
El frare que ho veu, somriu i ens diu:
- "Bienvenu chez vous"
El grup d'avis es gira a mirar-nos, amb cara de no entendre res. Però no va acabar aquí la presentació, el frare va continuar:
-"No som a Espanya, ni a França... Som a Catalunya i aquesta és la seva muntanya màgica i sagrada"
El grup d'avis es girà a mirar-nos. No sabria recordar ben bé amb quina cara. Però nosaltres, en aquell moment, ja érem al final del grup.
Que voleu que us digui... Va ser una sensació especial. No sabria dir-vos ben bé perquè.
Potser sobtats pel fet que, un francesos, per molt que siguin frares de l'ordre de Sant Benet, reconeguin que allò no és el que diuen un papers, sinó un sentiment. I en aquell lloc magnífic.
He de tornar. Els nois no han estat mai. Potser el gran. A les Gorgues i a Sant Miquel també. Però no a Sant Martí.
Recordo que arribarem des de Pals, creuant la carena per Maçanet de Cabrenys. Però d'això també fa molts anys.
Em sembla que vaig a preparar el cotxe i la càmera.
I que poquet que em costaria apuntar-me a l'excursió...!
ResponEliminaMolt emocionant l'anècdota del frare de Sant Martí del Canigo. Realment és un dels llocs més especials que he visitat. El lloc ja emociona només de veure'l.
ResponEliminaSant Miquel de Cuixà també... per cert si em permets una "precisió" sobre el claustre. N'hi ha la meitat a Nova York, l'altra meitat si que és autèntica.
Les gorges de la Fou, un altre lloc impressionant i la travessa per Maçanet de Cabrenys l'he fet aquest estiu passat.
I jo també m'hi apuntaria a l'excursió.
"Barbollaire tours anuncia la seva sortida cap a la Catalunya Nord, així que voleu i quedem d'acord..."
ResponEliminaOndia! Seria diver! Els Somriure de la Cala, el Trasto de la Floresta, i el xerraire que està com un llum de carburu!!
Quina gran companyia! I quins farts de riure que ens faríem!
Ei! al meu cotxe poden anar fins a 7 persones...
Aprofito que esteu aquí per dir nines dolces que us estimo molt.
I us deixo unes bossetes de petonets dolços, dolços
;¬)**********
Quina anècdota més guapa la del frare aquest que expliques, són d'aquelles coses que em fan caure la llagrimeta quan em passen. Vulguem que no, quan ens parlen de Catalunya ens surt l'orgull de terra.
ResponEliminaQuina història tan maca!! Segur, segur que va ser una sensació molt especial!! :-)
ResponElimina