De sortides inesperades i no tant inesperades.
Divendres. Ens despertem. Fa un dia preciós. Sortim?
Els dos grans es queden. Marxem tres. Cap a on? Tirem cap el nord...
Quan ja portem una bona estona d'autopista i hem canviat un parell de vegades de comarca, ens arriba l'inspiració en forma de pregunta: els Aiguamolls?...
I creuem l'Empordà... Quant de temps sense pujar! Sempre m'encisen les seves carreteres, els seu pobles...
Tenen quelcom de màgic... D'arcà...
I ens presentem als Aiguamolls, de forma inesperada i gens preparada. (No portem prismàtics, ni el trípode, ni...)
Arribem prou d'hora per no trobar, encara, massa gent. Decidim que baixarem al Pòsit de l'Escala a dinar, així que fem un passeig per fruir del lliris, les cigonyes, etc...
Moltes famílies. Molts ornitòlegs molt ben preparats. Gent en bicicleta. Manel Fuentes empenyent un cotxet i amb ulleres de sol intentant passar desapercebut...
Marxem amb l'intenció de tornar tan aviat tingui el genoll en condicions i per passar tot el dia...
L'Escala... A menjar peix. I després una mica de passeig per la banda d'Empuries...
Respirant el mar...
Sentint la vida als peus
De tornada passem per Palafrugell... Aturada tècnica per comprar una tarta tatín a la pastisseria Serra... Una "delicatessen".
Ho confesso: Jo era de tarta de poma, i això de la tatín no em deia res... Fins que vaig tastar la d'aquesta casa.
No he oblidat la tarta. Però si és cert què, si sóc per la zona, procuro passar per Palafrugell a buscar-ne. (una feblesa com un altre...)
En Miquel ha marxat, fa una estona, cap a París amb la gent del Institut, fins divendres.
Quina enveja!! Jo hagués marxat amb ell!
Divendres. Ens despertem. Fa un dia preciós. Sortim?
Els dos grans es queden. Marxem tres. Cap a on? Tirem cap el nord...
Quan ja portem una bona estona d'autopista i hem canviat un parell de vegades de comarca, ens arriba l'inspiració en forma de pregunta: els Aiguamolls?...
I creuem l'Empordà... Quant de temps sense pujar! Sempre m'encisen les seves carreteres, els seu pobles...
Tenen quelcom de màgic... D'arcà...
I ens presentem als Aiguamolls, de forma inesperada i gens preparada. (No portem prismàtics, ni el trípode, ni...)
Arribem prou d'hora per no trobar, encara, massa gent. Decidim que baixarem al Pòsit de l'Escala a dinar, així que fem un passeig per fruir del lliris, les cigonyes, etc...
Moltes famílies. Molts ornitòlegs molt ben preparats. Gent en bicicleta. Manel Fuentes empenyent un cotxet i amb ulleres de sol intentant passar desapercebut...
Marxem amb l'intenció de tornar tan aviat tingui el genoll en condicions i per passar tot el dia...
L'Escala... A menjar peix. I després una mica de passeig per la banda d'Empuries...
Respirant el mar...
Sentint la vida als peus
De tornada passem per Palafrugell... Aturada tècnica per comprar una tarta tatín a la pastisseria Serra... Una "delicatessen".
Ho confesso: Jo era de tarta de poma, i això de la tatín no em deia res... Fins que vaig tastar la d'aquesta casa.
No he oblidat la tarta. Però si és cert què, si sóc per la zona, procuro passar per Palafrugell a buscar-ne. (una feblesa com un altre...)
En Miquel ha marxat, fa una estona, cap a París amb la gent del Institut, fins divendres.
Quina enveja!! Jo hagués marxat amb ell!