De Requiems, Mozart, Beethoven i altres músiques a l'MP3
Des de fa temps, dissabtes i diumenges, si no he de sortir a primera hora, miro quins concerts fan a la televisió.
Dissabtes i diumenges a la 2, a les 8 quarts de 9. I diumenges al 33, just quan acaba el de la 2, cap allà les 9.
De vegades els segueixo i altres passo.
Avui, aquest matí, que era un xic gris, al connectar amb la 2 m'ha sorprès el KV 626 en Re menor, de Mozart. El Rèquiem.
Sempre, sempre té l'habilitat d'emocionar-me. De posar-me la pell de gallina. Potser, perquè, malgrat ser una missa de difunts, és una música lluminosa. Plena d'esperança i força.
On pots trobar la ràbia, la força, un punt de desesperació, penediment... Però mai la foscor o la tristor com en altres rèquiems.
Dissabtes, un acabat el concert, generalment vaig a fer la compra pel barri. Aleshores em poso l'mp3 en reproducció aleatòria i surto al carrer.
Per mi, això, no és una forma d'aïllament, sinó que procuro em faciliti una percepció de l'entorn diferent. Al "faltar" l'oïda, has d'anar més en compte amb les coses que passen al voltant, i pots apreciar detalls què, d'una altre manera, potser ni em fixaria.
Molts cops la música sembla escollida expressament pel moment i el lloc.
Avui he sortir a fer la passejada corresponent i, al engegar-lo, acabava una cançó de Marisa Montes. Acte seguit, ha entrat el IV moviment de la 9 de Beethoven.
No ho esperava. Ha sigut brutal. De sobte el temps ha semblat estirar-se o frenar-se.
Havia poca gent i mínima circulació (un quart d'onze del matí) i la música sonava.
I he pensat que era primavera, malgrat semblava un dia de finals de setembre.
I he caminat poquet a poquet per fruir de la coral, mentre somreia i rumiava moltes coses...
