dissabte, 7 de juny de 2008

Pensaments inconnexes -XXXII-

De Requiems, Mozart, Beethoven i altres músiques a l'MP3

Des de fa temps, dissabtes i diumenges, si no he de sortir a primera hora, miro quins concerts fan a la televisió.
Dissabtes i diumenges a la 2, a les 8 quarts de 9. I diumenges al 33, just quan acaba el de la 2, cap allà les 9.

De vegades els segueixo i altres passo.

Avui, aquest matí, que era un xic gris, al connectar amb la 2 m'ha sorprès el KV 626 en Re menor, de Mozart. El Rèquiem.

Sempre, sempre té l'habilitat d'emocionar-me. De posar-me la pell de gallina. Potser, perquè, malgrat ser una missa de difunts, és una música lluminosa. Plena d'esperança i força.

On pots trobar la ràbia, la força, un punt de desesperació, penediment... Però mai la foscor o la tristor com en altres rèquiems.

Dissabtes, un acabat el concert, generalment vaig a fer la compra pel barri. Aleshores em poso l'mp3 en reproducció aleatòria i surto al carrer.

Per mi, això, no és una forma d'aïllament, sinó que procuro em faciliti una percepció de l'entorn diferent. Al "faltar" l'oïda, has d'anar més en compte amb les coses que passen al voltant, i pots apreciar detalls què, d'una altre manera, potser ni em fixaria.

Molts cops la música sembla escollida expressament pel moment i el lloc.

Avui he sortir a fer la passejada corresponent i, al engegar-lo, acabava una cançó de Marisa Montes. Acte seguit, ha entrat el IV moviment de la 9 de Beethoven.

No ho esperava. Ha sigut brutal. De sobte el temps ha semblat estirar-se o frenar-se.
Havia poca gent i mínima circulació (un quart d'onze del matí) i la música sonava.

I he pensat que era primavera, malgrat semblava un dia de finals de setembre.
I he caminat poquet a poquet per fruir de la coral, mentre somreia i rumiava moltes coses...

6 comentaris:

Rita ha dit...

Felicitats! Saber apreciar instants com aquests és el que ens fa feliços de debò.
Un petó... dolç

Carme ha dit...

No he portat mai música ni MP3 pel carrer. Potser ho hauré de provar. Sembla que pot ser fascinant...

"Molts cops la música sembla escollida expressament pel moment i el lloc."

Sí, efectivament, ha de ser emocionant.

Un petó petit.

Joana ha dit...

I ja camines a poc a poc...Això és que tot rutlla! Barbollaire fins i tot la primavera va a poc a poc...però arriba!
Bon diumenge i passeja amb música!

MoNaLiTzA ha dit...

El que no pugui fer una bona música...

:)

Gatot ha dit...

és ben cert, barbollaire:
"Al "faltar" l'oïda, has d'anar més en compte amb les coses que passen al voltant, i pots apreciar detalls què, d'una altre manera, potser ni em fixaria"
:)

quan això es pot experimentar de forma triada, volguda, et permet descobrir més possibilitats de percepció... sempre que tinguis la voluntat i la capacitat de fer-ho...

des de que et vaig llegir que dono voltes a un post que en un moment o en un altre sortirà...

t'he visualitzat -des dels teus ulls- veient una peli "quotidiana" (escenas de supermercado? compra semanal? un viatge a la prestatgeria?, ei si algun títol et convenç... drets d'autor, eh? :-) ) amb banda sonora personalitzada... m'has posat un somriure als llavis!

petons i llepades experimentadores!

menta fresca ha dit...

curiós.