De vacances i altres cicles de la vida
Dissabte marxo de vacances. 15 dies lluny. Esperant trobar noves sensacions on amarar-me.
Suposo que encara penso com quan anava a col•legi. És ara quan s’acaba un cicle. Un nou any.
Un any on Ònix i Williams van tancar les seves cases. I en Pd40 fa com el Guadiana gràcies als Relats Conjunts.
Amb Ònix ens vam creuar mails una temporada i de cop, silenci. Amb Williams he sigut molt més afortunat i encara vol saber de mi.
Però també he tingut moltíssima sort. M’he enriquit amb unes mirades úniques:
- Curiosa i fascinant, d’una dolcíssima Fetillera del Delta, mestressa d’uns camins multicolors. De vegades solejats, d’altres ennuvolats: com la vida.
- Profunda, i un xic sorneguera, del Somriure més busca-raons de La Cala. Tot cor. Un carinyet que et marca.
- Plena de boscos i ocells. La vida amb un altre mirada. Aromatitzada de molsa i aigua, com ha de ser la dels Follets entremaliats i riallers. La vida en la vida. Sempre amb les ales al vent. Nòmada...
- Curulla de puntualitzacions i seny. La mirada com el silenci que dona força a la paraula. Jardinera de Moments i Personatges en moviment continu. L’alegria i el plaer de viure per viure i saber trobar el moment de felicitat en (quasi) tot.
M’ha faltat, com a mínim, dues mirades més:
- Els ulls màgics i de mel d’una Sireneta dolça
- L’esguard ple de mar (el seu) i sensacions de la Perla de Labuán.
Però us ho asseguro. Hauria valgut la pena viure aquesta vida, pel sol fet d’haver-les conegut.
Us trobaré a faltar. A elles i a vosaltres, que veniu a casa.
M’agradaria poder estar desconnectat, lluny d’ordinadors aquest dies. Fer net.
Però no oblidar-vos. Això ja no puc. Ni vull.
Ens retrobem en dues setmanes?
Fins ara...
