dimecres, 23 de juliol de 2008

Pensaments inconnexes - XXXVI -

De vacances i altres cicles de la vida

Dissabte marxo de vacances. 15 dies lluny. Esperant trobar noves sensacions on amarar-me.

Suposo que encara penso com quan anava a col•legi. És ara quan s’acaba un cicle. Un nou any.

Un any on Ònix i Williams van tancar les seves cases. I en Pd40 fa com el Guadiana gràcies als Relats Conjunts.

Amb Ònix ens vam creuar mails una temporada i de cop, silenci. Amb Williams he sigut molt més afortunat i encara vol saber de mi.

Però també he tingut moltíssima sort. M’he enriquit amb unes mirades úniques:
- Curiosa i fascinant, d’una dolcíssima Fetillera del Delta, mestressa d’uns camins multicolors. De vegades solejats, d’altres ennuvolats: com la vida.
- Profunda, i un xic sorneguera, del Somriure més busca-raons de La Cala. Tot cor. Un carinyet que et marca.
- Plena de boscos i ocells. La vida amb un altre mirada. Aromatitzada de molsa i aigua, com ha de ser la dels Follets entremaliats i riallers. La vida en la vida. Sempre amb les ales al vent. Nòmada...
- Curulla de puntualitzacions i seny. La mirada com el silenci que dona força a la paraula. Jardinera de Moments i Personatges en moviment continu. L’alegria i el plaer de viure per viure i saber trobar el moment de felicitat en (quasi) tot.

M’ha faltat, com a mínim, dues mirades més:
- Els ulls màgics i de mel d’una Sireneta dolça
- L’esguard ple de mar (el seu) i sensacions de la Perla de Labuán.

Però us ho asseguro. Hauria valgut la pena viure aquesta vida, pel sol fet d’haver-les conegut.

Us trobaré a faltar. A elles i a vosaltres, que veniu a casa.

M’agradaria poder estar desconnectat, lluny d’ordinadors aquest dies. Fer net.

Però no oblidar-vos. Això ja no puc. Ni vull.

Ens retrobem en dues setmanes?

Fins ara...

6 comentaris:

Carme ha dit...

Amara't de vacances, poeta, de mar, de vent, de fotos i de deixar que el temps passi acompassadament amb tu.

Pensava que les cambres eren el teu lloc no poètic. Però les teve s descripcions, a mi, m'han semblat plenes de poesia.

Gràcies per ser-hi i gràcies avançades per tornar en quinze dies...

Maleta de petonets dolços pel viatge...

XeXu ha dit...

En dues setmanes jo no m'hauré mogut d'aquí, així que esperaré la teva tornada i tot el que tindràs per explicar d'aquests dies, que sens dubte serà meravellós, tan en vivències com en paraules.

Recordatori per l'Ònix, a la que trobo a faltar i en la que sovint penso. Trobo que va deixar un buit al nostre petit món virtual que encara no s'ha omplert. Espero que la puguem retrobar algun dia.

I la Williams la vaig descobrir poc abans de plegar, però m'hi vaig enganxar. Li voldràs donar records de part meva, encara que dubto que es recordi de mi.

D'en Pd40 no dic res perquè cada RC espero el seu relat amb delit, sens dubte és sempre dels millors, i potser algun dia trobarà temps per passar més estona al blog.

Joana ha dit...

Bones vacances poeta! Emplena aquesta bosseta que duus sempre i ens reparteixes tota la bellesa que trobis arreu!
;)

MoNaLiTzA ha dit...

Ja hi pots comptar que ens retrobem en dues setmanes. Tu no te mescapes, pajaru! ;)

Ah! I consti que l'enriquiment és mutu.
Tot el que fas, ho fas amb tant d'amor, que és impossible que passis del tot desapercebut i quan el tu més íntim es desperta, sona la campaneta de cristall que tots tenim sota la pell del cor i un estel fa pampallugues com boig en una nit neta, i llavors enamores, i conquistes i alegres i encises i il·lusiones amb la teva presència en els teus mots!

I..., i ara ja plego que se m'està fent tard i demà toca pencar (i toooota la resta de l'estiu, també)
Et trobaré a faltar, xerraire! Fes fotos ben precioses!

Un petonàs, que no un petó al nas XD

Rita ha dit...

He fet tard, però suposo que ja ho saps oi que et desitjo piles de coses bones? Bones vacances i omple bé les bossetes, que ens estàs acostumant malament amb això de les bossetes de petons.
Uns quants per a tu, maco!

iruna ha dit...

barbollaire... :)

ja han passat dos setmanes... i les fotos estan en moviment

me n'alegro de notar que tornes

heu xalat estos dies?

(no he entrat al flikr... m'ho guardo per si demà encara no et veig)

fa dies que estic bastant muda... però bé

una abraçada tendra, xiquet