diumenge, 6 de juliol del 2008

Pensaments inconnexes - XXXIV -

De Purcell, Britten, Fugues i altres músiques.

Divendres 4. Manresa. Teatre Kursaal.


La JONC Alevins, dirigida per Manel Valdivieso, presenten el programa que han estat preparant per l'encontre de l'Estiu:
El Concert per a oboè K.314 de do major de W.A Mozart i The Young Person's Guide to the Orchestra (variacions i fuga sobre un tema de Purcell) de Benjamin Britten.

Ho han estat preparant des de dissabte 29.

Us deixo una mostra. La Fuga de la peça de Britten:



Dissabte 5. Sala Oriol Martorell. Auditori de Barcelona.

Pensava que no deixarien gravar i no he portat ni la càmera de fer fotos... Però a diferencia del Petit Palau, l'any passat, aquest cop no hi havia cap problema.

I han tocat i sonat molt millor que divendres.

Havia micros per totes bandes. Han gravat el concert. No sabem si per Catalunya Musica, per la JONC o l'ESMUC.

Sols de recordar com han sonat, em torna la pell de gallina.

El solista de la peça de Mozart ha sigut Eduardo Martínez, professor de l'ESMUC. Impressionant.

Fins i tot hi han hagut bisos...

Són "el milloret" de cada casa.

I en un país on la música clàssica no té gaire recolzament, embadaleix trobar una colla de nois i noies, menors de 18 anys amb aquesta passió per aquest tipus de música.
I sobretot amb aquest nivell...

Ah, si! I també és "amor de pare".
trobat a la cambra per

5 comentaris:

  1. Rita6 de juliol del 2008, a les 2:20

    Felicitats, pare! ;)

    ResponElimina
  2. Anònim6 de juliol del 2008, a les 22:51

    Si és que jo mai puc desar la baieta! Ais quanta bava, senyor...!

    :))

    Petonets, paràs!

    ResponElimina
  3. gatot9 de juliol del 2008, a les 14:40

    quina sort i quanta sensibilitat, barbollaire...

    jo provo d'imaginar, d'interpretar què els resultarà passional als meus gatets i no sé veure-ho encara...

    no en sé, encara; i no sé si n'aprendré... però estic content per tu.

    petons i llepades somrients!

    ResponElimina
  4. Anònim9 de juliol del 2008, a les 18:37

    QUE BÉ QUE PUGUIS EMOCIONAR-TE AIXÍ AMB ELS TEUS FILLS... ENCARA QUE HAGUEM DE TORNAR A PASAR LA BAIETA, (aquest cop ja ho faig jo, Monalitza). Enhorabona, pare, m'agrada veure't feliç.

    ResponElimina
  5. Joana15 de juliol del 2008, a les 20:49

    Felicitats!
    Quin goig escoltar-los i sobretot veure'ls apassionats per quelcom com la música clàssica. La senssibilitat a flor de pell...com el pare! ;)
    Petons de tornada!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)