Ahir a la nit (18/10) vaig anar al Teatre-Auditori de Sant Cugat.
Oriol Broggi presentava un espectacle poètic. Un recull de l'obra i altres escrits, propis o amb relació, del poeta d'honor del 8è Festival de poesia de Sant Cugat d'aquest any: Feliu Formosa.
Vaig guanyar una invitació pel fet d'enviar un poema.
Jordi Banacolocha, Joan Berlanga, Xavier Ripoll i el mateix Formosa, arropats per la música de Marc Serra i Cabo San Roque.
No us atabalaré intentant explicar-vos la senzilla bellesa del muntatge.
Vaig estar a punt de no poder anar. Vaig tenir sort.
Al vestíbul hi havien unes taules amb informació i unes targetes amb versos de poetes famosos.
En vaig agafar tres o quatre. Però dues especialment, em van fer pensar en aquest post de Carme Rosanas.
Amb el teu permís, Carme, els deixo aquí.
Son aquest:
i aquest:
(Ara acabo de llegir el segon comentari d'en XeXu.
No crec que sigui "carca", com diu ell. Al contrari. Les seves opinions sempre són rellevants, meditades, serioses...
I per sort, no sempre coincidim.
Amb aquesta diferència, crec, tots sortim enriquits i guanyant, ja que ningú -i jo ni de lluny- està en possessió de la veritat absoluta.)
En fí. Va ser una nit plena de sensibilitat, art, dolcesa, mirades als dins.
Una nit plena de Poesia.