Ahir a la nit (18/10) vaig anar al Teatre-Auditori de Sant Cugat.
Oriol Broggi presentava un espectacle poètic. Un recull de l'obra i altres escrits, propis o amb relació, del poeta d'honor del 8è Festival de poesia de Sant Cugat d'aquest any: Feliu Formosa.
Vaig guanyar una invitació pel fet d'enviar un poema.
Jordi Banacolocha, Joan Berlanga, Xavier Ripoll i el mateix Formosa, arropats per la música de Marc Serra i Cabo San Roque.
No us atabalaré intentant explicar-vos la senzilla bellesa del muntatge.
Vaig estar a punt de no poder anar. Vaig tenir sort.
Al vestíbul hi havien unes taules amb informació i unes targetes amb versos de poetes famosos.
En vaig agafar tres o quatre. Però dues especialment, em van fer pensar en aquest post de Carme Rosanas.
Amb el teu permís, Carme, els deixo aquí.
Son aquest:
i aquest:
(Ara acabo de llegir el segon comentari d'en XeXu.
No crec que sigui "carca", com diu ell. Al contrari. Les seves opinions sempre són rellevants, meditades, serioses...
I per sort, no sempre coincidim.
Amb aquesta diferència, crec, tots sortim enriquits i guanyant, ja que ningú -i jo ni de lluny- està en possessió de la veritat absoluta.)
En fí. Va ser una nit plena de sensibilitat, art, dolcesa, mirades als dins.
Una nit plena de Poesia.
Poeta... és que no he llegit el post... ejem... ... inyu, que fas por a la foto de la capçalera!!!! quina manera de maltractar-te!!!!!!!!!!
ResponEliminaja l'estàs canviant, eh?
Demà llegeixo el post... o no, que si em tornes a espantar potser no podré :P
Bonanit, maco!!!!!!!
Un petonàs i posa una foto on somriguis, vaaaaaaaaaa...
T'estimo.
Barbollaire, quin post trasbalsador!
ResponEliminaA veure, ja també vaig guanyar les entrades per al Teatre Auditori, enviant un poemA.
Hi he anat ja altres anys. Aquest anys va estar molt bé. Feliu Formosa, que no havia llegit gaire em va encantar.
M'hagués encantat poder parlar amb tu!
També vaig aggafar les targes, però no eren aquestes! Eren unes altres.
No em fa res que enllacis el meu post aquí, sinó que m'afalaga molt. Les frases de les targes són precioses.
Gràcies, poeta, un altre dia, a veure si ens podem veure i parlar.
Ei! Totalment d'acord amb Elur!
ResponEliminaJo perquè estic curada d'espants, però si l'espantes i no torna?
T'hi devies sentir com a casa en aquest espectacle, oi? Entenc que t'agradés tant.
ResponEliminaSaps, ara vinc de fer el tercer comentari a ca la Carme. M'encanta discutir, en el bon sentit, eh? I poder-ho fer a través dels blogs, i amb propostes com la d'ella, és tot un luxe. Com si no estigués prou enganxat, ara a sobre, a debatre! Ah, i amb contertulians com la mateixa Carme, en Gatot i tu, com no hem de sortir enriquits? Sense menysprear els altres, eh, no fotem, però és que vosaltres sou els que més heu participat.
M'alegro de que hi poguéssis anar Poeta :)
ResponEliminaSaps? no entenc gaire aquesta necessitat que es té de diferenciar amor d'amistat, o amor de tot allò que és gràcies a que hi ha amor...
Un petonàs, amoret :*)
Oh! Hi vares anar! D'haver sabut que eres un d'aquells que remenaven les postals de colors d'aquella tauleta, haguessis conegut mitja dotzena de transformadors, que fèiem el mateix... quina llàstima!
ResponEliminaUna abraçada barbollaire, un altre dia serà! :-)