dissabte, 25 d’octubre de 2008

Pensaments inconnexes - XLIII-

De Mamma Mia, Aloma, Quemar despues de leer i altres moments irrellevants...

Si. En les darreres setmanes, a banda de l'espectacle poètic de Sant Cugat, hem tingut una certa "vida" cultural...

Vam aconseguir dues invitacions (gràcies CatRadio!) per anar a veure Mamma Mia. Ho reconec vaig anar una mica escèptic i sense fer-me cap ni una il·lusió.

Resultat?

Vaig passar una molt bona estona. La protagonista (Donna) era interpretada per Mone. Amb una veu dolça i bluessy. Malgrat en alguns moments es notava a faltar la potencia i versatilitat de veu de Nina, en una valoració general el paper li escau més.
Muntsa Rius i Roser Batalla genials. Com la resta dels actors i musics.

Es passa una molt bona estona i, a poc que t'agradi la seva música, pots fruir del pop amable i sense pretensions d'ABBA (i, per que no dir-ho, de records de fa una pila d'anys).

....

Aloma. Pre-estrena (23/10) al TNC amb entrades a preu reduït (5 €!) gràcies de nou a CatRadio. (si us connencteu a la seva web podreu trobar aquestes "ofertes". Eps! No hi son sempre i s'ha d'anar mirant i tenir un xic de sort...).
Aquest em seria més dificil de qualificar. El muntatge està molt bé. Carme Sansa magnifica. Demostrant ofici i que, de jove, havia fet cabaret.

Però per qui tingui més o menys present l'obra de Rodoreda, pot semblar-li estrany fer un musical. O si més no, una obra de teatre amb cançons.

Personalment penso que en alguns moments queda com "espesa", però es pot veure.
Que ningú esperi el Mikado, Glups!, Pirates.... Ni Flor deNit o T'odio Amor meu...

Els tocs d'humor a les obres de Rodoreda hi son, però també d'aquella manera... I tot té un to més dramàtic, malgrat els números músicals.

Va, si!. Aneu a veure-la i així polemitzem. Ni que sigui per que és teatre en català.

....

Quemar despues de leer. Una pelicula dels germans Cohen. El resum és: la CIA és com en aquell acudit:
- "És el Servei d'inteligencia?"
- "ummmm eh?, eh?, eh?"

He rigut com feia dies. Això si, potser al començament no s'enten res...

Molt recomanable per passar l'estona...

....

Suposo em perdonareu la lleugeresa d'aquest post, comparats amb els darrers.
Però és que també ho necessitava, això d'escampar les boires un xic.

Ah! I un cop més gràcies a totes i tots pels vostres comentaris. Han sigut i son autentiques caricietes als dins.

6 comentaris:

Rita ha dit...

Està molt bé aquest post. Et feia falta una mica de distracció també. A tots ens va bé de tant en tant...
Uns petons ben dolços, guapo, i no canviïs mai! :-)

XeXu ha dit...

No crec que faci falta disculpar-te per mostrar-nos com de bé t'ho passes. Enveja t'hauríem de tenir, però no, perquè reconec que darrerament faig molt poques activitats d'aquestes, i m'agrada conèixer l'opinió de la gent al respecte.

Sincerament, el que més m'atreu és la pel·lícula dels Cohen, que estan completament bojos. Ja vaig veure 'Oh! Brother', i tenia tela. A veure si hi ha sort i la vaig a veure, però ho he dit tants cops amb tantes pel·lis, que ja no sé...

Carme ha dit...

Doncs a veure si m'animo a sortir una mica més! De coses ja n'hi ha, ja! I va bé que les comentis per fer-nos-en venir ganes. Petonets, maco.

MoNaLiTzA ha dit...

Te'n dones compte ara perquè m'agradaria anar a viure a Sabadell?!

Apunta aquest com a un dels motius importants.

Joana ha dit...

Vaig veure Mamma Mia i Quemar después de leer al cinema.
Prefereixo la Meryl Strep a la Nina, tot i que reconec que te una bona veu.
Què seria la vida sense aquests petits moments ;)
Una abraçada!

Montse...Arare ha dit...

No crec que vagi a veure el musical Aloma, no em ve massa de gust.
Mamma mia la vaig veure al cine i em va encantar. La Nina no m'agrada, no sabia que l'havien canviat per la MOne. Vols dir que li escau, a la Mone, el paper de mare?

M'ha agradat molt, aquest post, company!

Un petonet de diumenge plujós.