Avui he acompanyat a un grupet de noies fins l'aeroport de Girona. Han marxat 4 dies a Roma.
Aprofitant el fet, he agafat la màquina i, veient el dia que feia, he anat a fer una volta cap a l'interior.
I bé. Quan un surt a passejar per La Garrotxa, ja és normal que et passi això:
S'apareixen follets entremaliats, riallers, elegants...
I el que semblava un dia gris i tristoi, es transforma en un matí ple de llum i de màgia.
El temps s'atura i s'estira.
Es parla de tot i res.
Brollen somriures i riures.
Es frueix dels silencis trencats per gossos que borden, ocells que canten, gotes que saltironen i ballen damunt les fulles, la roba, el cabell...
I les complicacions del dia a dia desapareixen entre el corrent d'un petit riu.
Ha sigut un gran matí a l'espera d'un dia ple de flors.