Avui he acompanyat a un grupet de noies fins l'aeroport de Girona. Han marxat 4 dies a Roma.
Aprofitant el fet, he agafat la màquina i, veient el dia que feia, he anat a fer una volta cap a l'interior.
I bé. Quan un surt a passejar per La Garrotxa, ja és normal que et passi això:
S'apareixen follets entremaliats, riallers, elegants...
I el que semblava un dia gris i tristoi, es transforma en un matí ple de llum i de màgia.
El temps s'atura i s'estira.
Es parla de tot i res.
Brollen somriures i riures.
Es frueix dels silencis trencats per gossos que borden, ocells que canten, gotes que saltironen i ballen damunt les fulles, la roba, el cabell...
I les complicacions del dia a dia desapareixen entre el corrent d'un petit riu.
Ha sigut un gran matí a l'espera d'un dia ple de flors.
Elur? Ostres, si ha estat una trobada casual, quina sort! Però ja vaig llegir per algun lloc que demanaves una segona part, així que potser no ha estat tan casual...
ResponEliminaNo estava prevista XeXu.
ResponEliminaPerò és que les trobades amb follets mai poden estar previstes.
De vegades són i altres no...
;¬)
És el que té la màgia de tenir com a amic en barbollaire...Tenir un bon amic!
ResponEliminaUn bon regal i ben merescut per a una persona com tu.
ResponEliminaPetonets, barbollaire!
Ei! això si que és una bona notícia! Follets i xerraires... xerrareis follets i follets xerraires... ai ara no sé ben be´ quina era la combinació, però segur que era bona per oblidar... com ho dius? les complicacions del dia.
ResponEliminaUna abraçada a tos dos.
fanal blau ara m'has fet posar vermell...
ResponEliminaProu que saps que els adjectius qualificatius depenen molt del moment i la persona.
Quants "bons" no ens hem trobat que desprès, per un motiu o altre, han acabat sent "rana"?
Gràcies, nina.
Petonet dolç :¬)*****
Rita ha sigut temptar la sort i, avui, estaria ociosa i m'ha somrigut.
ResponEliminaGràcies dolça nina.
Bosseta de petonets dolços
:¬)*****
Carme Com li deia a Rita, ha sigut una prova a cegues.
ResponEliminaI ha sortit bé.
Podríem dir que era al lloc oportú en el moment escaient.
M'agradaria trobar-me en aquesta situació molts més cops.
Una abraçada enorme.
Una bossa de petons dolços, estimadíssima nina
:¬)****
Eps! els amics...no fan "rana"...
ResponEliminaels amics, no fan "rana"...
petons d'amiga
Realment en aquest post es veu com brollen els riures i els somriures !
ResponEliminaM'alegro :)
Segur que a casa teva hi llueix ara un bonic ram de flors, amb totes les que hauràs pogut recollir avui... i demà mes !
jajajajaja faig patxoca i tot, eh? jajajajja
ResponEliminaGràcies per tot estimat Poeta :***
m'alegro que haguésseu pogut disfrutar el dia i fer-lo agradable.
ResponEliminauna abraçada, barbollaire
con me ves agradat pugueri ser amb tu, el silenci,la natura , tranquilitat i disfruta del paisatge.
ResponEliminapetoons
Uis! L'Elur!!! Nena, quin abriguet més guapet!
ResponEliminaXerraire..., lo de "la rana" ho dius per quan plou a bots i barrals o per algun altra cosa? XDDD
Trini!!! 27 neurus a les rebaixes!!! jajajajajaja
ResponEliminaQuina passejada, Barbollaire!
ResponEliminaAquests dies grisots es veuen diferents. I la Garrotxa també deu fer la seva patxoca.
Me n'alegro molt!!! :)