diumenge, 1 de març de 2009

Pensaments inconnexes - LIII -

De somriures sota un plugim esmicolat, núvols, boires i altres follets...

Avui he acompanyat a un grupet de noies fins l'aeroport de Girona. Han marxat 4 dies a Roma.

Aprofitant el fet, he agafat la màquina i, veient el dia que feia, he anat a fer una volta cap a l'interior.

I bé. Quan un surt a passejar per La Garrotxa, ja és normal que et passi això:



S'apareixen follets entremaliats, riallers, elegants...

I el que semblava un dia gris i tristoi, es transforma en un matí ple de llum i de màgia.
El temps s'atura i s'estira.
Es parla de tot i res.

Brollen somriures i riures.

Es frueix dels silencis trencats per gossos que borden, ocells que canten, gotes que saltironen i ballen damunt les fulles, la roba, el cabell...

I les complicacions del dia a dia desapareixen entre el corrent d'un petit riu.

Ha sigut un gran matí a l'espera d'un dia ple de flors.

16 comentaris:

XeXu ha dit...

Elur? Ostres, si ha estat una trobada casual, quina sort! Però ja vaig llegir per algun lloc que demanaves una segona part, així que potser no ha estat tan casual...

barbollaire ha dit...

No estava prevista XeXu.

Però és que les trobades amb follets mai poden estar previstes.

De vegades són i altres no...
;¬)

fanal blau ha dit...

És el que té la màgia de tenir com a amic en barbollaire...Tenir un bon amic!

Rita ha dit...

Un bon regal i ben merescut per a una persona com tu.
Petonets, barbollaire!

Carme ha dit...

Ei! això si que és una bona notícia! Follets i xerraires... xerrareis follets i follets xerraires... ai ara no sé ben be´ quina era la combinació, però segur que era bona per oblidar... com ho dius? les complicacions del dia.

Una abraçada a tos dos.

barbollaire ha dit...

fanal blau ara m'has fet posar vermell...
Prou que saps que els adjectius qualificatius depenen molt del moment i la persona.

Quants "bons" no ens hem trobat que desprès, per un motiu o altre, han acabat sent "rana"?

Gràcies, nina.
Petonet dolç :¬)*****

barbollaire ha dit...

Rita ha sigut temptar la sort i, avui, estaria ociosa i m'ha somrigut.

Gràcies dolça nina.
Bosseta de petonets dolços
:¬)*****

barbollaire ha dit...

Carme Com li deia a Rita, ha sigut una prova a cegues.
I ha sortit bé.

Podríem dir que era al lloc oportú en el moment escaient.

M'agradaria trobar-me en aquesta situació molts més cops.

Una abraçada enorme.
Una bossa de petons dolços, estimadíssima nina
:¬)****

fanal blau ha dit...

Eps! els amics...no fan "rana"...
els amics, no fan "rana"...

petons d'amiga

- assumpta - ha dit...

Realment en aquest post es veu com brollen els riures i els somriures !
M'alegro :)
Segur que a casa teva hi llueix ara un bonic ram de flors, amb totes les que hauràs pogut recollir avui... i demà mes !

elur ha dit...

jajajajaja faig patxoca i tot, eh? jajajajja

Gràcies per tot estimat Poeta :***

iruna ha dit...

m'alegro que haguésseu pogut disfrutar el dia i fer-lo agradable.

una abraçada, barbollaire

purivich ha dit...

con me ves agradat pugueri ser amb tu, el silenci,la natura , tranquilitat i disfruta del paisatge.
petoons

Trini ha dit...

Uis! L'Elur!!! Nena, quin abriguet més guapet!
Xerraire..., lo de "la rana" ho dius per quan plou a bots i barrals o per algun altra cosa? XDDD

elur ha dit...

Trini!!! 27 neurus a les rebaixes!!! jajajajajaja

Joana ha dit...

Quina passejada, Barbollaire!
Aquests dies grisots es veuen diferents. I la Garrotxa també deu fer la seva patxoca.
Me n'alegro molt!!! :)