El meu nou client em permet anar caminant al treball molts dies.
Un passeig de 20/25 minuts.
Procuro passar pels carrers menys transitats, els que encara conserven una certa identitat. Per davant dels safareigs públics, de les antigues escoles.
Normalment porto engegat l’mp3 i em concentro en veure els rostres que em vaig creuant. Observar les seves expressions: atrafegats, inquiets, adormits, riallers... Arraulits dins els abrics els matins de fred.
Com anar al tros...
Tampoc farà tants anys que la gent creuava aquest verals, ara urbanitzats i “normalitzats”, per anar a fàbriques i horts.
El quadre del pare m’ha fet pensar. En el fons sempre anem al tros a vinclar les espatlles d’una manera o altre.
De vegades més plaent. D’altres més a contracor.
I no m’atreviria a fer classificacions.
És curiós que el pare escollis aquest paisatge. És com un element recursiu. Sempre, d’una manera o altre a tornat al Delta.
Sempre, en un moment o altre, tinc la necessitat del Delta.
Serà genètic?
Avui, aquest bitxo, rialler, poca-vergonya, dolç, carinyós, fa 10 anys...
Buuuufffff! 10 ja! (i 17 i 21...)
M'estic fent gran...
M'encanta el quadre...
ResponEliminaEl Delta tant pla i simple acull els records d'una manera especial. Les olors i el seu paisatge intemporal remouen els sentiments.
Ho dic, perque de vegades,
m'ha fet mal.
Besitos.
Amb aquest darrer comentari contestes el meu post, hehehe. Que eixerit, ell. Envia-li una abraçada de part meva, que dos dígits bé s'ho valen.
ResponEliminaei...! felicitats!
ResponEliminaun peixet de deu anys :)
quina cara més bonica!
a ell també li agrada el delta?
pos a vore si veniu algun dia.
bessitos molts, barbollaire-deltaic
Per molts anys Poeta estimat!!!
ResponEliminaPetons, molts!!
Que l'Albertet en fa 10?
ResponEliminaPer molts anys a ell i felicitats a la seva mare, per la part que li toca.
Bé..., vaaaaa..., a tu també..., que encara te'm posaràs geloset! ;)
Petonets.
Una cosa..., al quadre de ton pare sembla que s'hi pugui entrar.
El quadre és fantàstic !
ResponEliminaL'he clickat damunt per fer-lo gran i és d'una exquisidesa absoluta.
Felicitats per l'aniversari !!!
em sobren 13'...
ResponEliminaper molts anys, bonics!!!
Jo també he fet gran el quadre i val la pena verue'l de ben a prop.
ResponEliminaPer molts anys a tos dos! Fa molta cara de dolcet. I té uns ulls preciosos.
El quadre, preciós i el nen, també!
ResponEliminaPer molts anys!
Recordar també és viure. Qui ja no recorda, malviu...
Petons, barbollaire, maco!
EEEIII!! Felicitats a l'Albert de part meva també!! Tots ens fem grans... eh? D'això ningú se n'escapa... ;)
ResponEliminaA mi també m'encanta aquest quadre... em fa pensar en alguns dels que tenim a casa... i els records m'inunden... em porten els sentits a flor de pell... i oloro la llenya cremant a la llar de foc mesclant-se amb la de la cuina, el ping-pong al garatge... la coca de pinyons sobre la taula per esmorzar als matins... ;)
Molts petons dolços als 5!
petons,petons,petons uss estinuuuuu, felicitats petit
ResponEliminaEva, XeXu, iruna, elur, Trini, - assumpta -, fanal blau, Carme, Rita, julyetts, puri
ResponEliminamoltes gràcies!
Per venir.
Per ser-hi
Unes abraçades grans
uns petonets dolços.
:¬)***********