dimarts, 24 de febrer de 2009

Pensaments inconnexes - LII -

De anar caminant al tros, aniversaris i altres...



El meu nou client em permet anar caminant al treball molts dies.
Un passeig de 20/25 minuts.

Procuro passar pels carrers menys transitats, els que encara conserven una certa identitat. Per davant dels safareigs públics, de les antigues escoles.

Normalment porto engegat l’mp3 i em concentro en veure els rostres que em vaig creuant. Observar les seves expressions: atrafegats, inquiets, adormits, riallers... Arraulits dins els abrics els matins de fred.

Com anar al tros...

Tampoc farà tants anys que la gent creuava aquest verals, ara urbanitzats i “normalitzats”, per anar a fàbriques i horts.

El quadre del pare m’ha fet pensar. En el fons sempre anem al tros a vinclar les espatlles d’una manera o altre.
De vegades més plaent. D’altres més a contracor.

I no m’atreviria a fer classificacions.

És curiós que el pare escollis aquest paisatge. És com un element recursiu. Sempre, d’una manera o altre a tornat al Delta.

Sempre, en un moment o altre, tinc la necessitat del Delta.

Serà genètic?



Avui, aquest bitxo, rialler, poca-vergonya, dolç, carinyós, fa 10 anys...

Buuuufffff! 10 ja! (i 17 i 21...)

M'estic fent gran...

12 comentaris:

Eva ha dit...

M'encanta el quadre...
El Delta tant pla i simple acull els records d'una manera especial. Les olors i el seu paisatge intemporal remouen els sentiments.
Ho dic, perque de vegades,
m'ha fet mal.


Besitos.

XeXu ha dit...

Amb aquest darrer comentari contestes el meu post, hehehe. Que eixerit, ell. Envia-li una abraçada de part meva, que dos dígits bé s'ho valen.

iruna ha dit...

ei...! felicitats!

un peixet de deu anys :)

quina cara més bonica!

a ell també li agrada el delta?

pos a vore si veniu algun dia.

bessitos molts, barbollaire-deltaic

elur ha dit...

Per molts anys Poeta estimat!!!

Petons, molts!!

Trini ha dit...

Que l'Albertet en fa 10?
Per molts anys a ell i felicitats a la seva mare, per la part que li toca.
Bé..., vaaaaa..., a tu també..., que encara te'm posaràs geloset! ;)

Petonets.

Una cosa..., al quadre de ton pare sembla que s'hi pugui entrar.

- assumpta - ha dit...

El quadre és fantàstic !
L'he clickat damunt per fer-lo gran i és d'una exquisidesa absoluta.

Felicitats per l'aniversari !!!

fanal blau ha dit...

em sobren 13'...
per molts anys, bonics!!!

Carme ha dit...

Jo també he fet gran el quadre i val la pena verue'l de ben a prop.

Per molts anys a tos dos! Fa molta cara de dolcet. I té uns ulls preciosos.

Rita ha dit...

El quadre, preciós i el nen, també!
Per molts anys!

Recordar també és viure. Qui ja no recorda, malviu...
Petons, barbollaire, maco!

julyetts ha dit...

EEEIII!! Felicitats a l'Albert de part meva també!! Tots ens fem grans... eh? D'això ningú se n'escapa... ;)

A mi també m'encanta aquest quadre... em fa pensar en alguns dels que tenim a casa... i els records m'inunden... em porten els sentits a flor de pell... i oloro la llenya cremant a la llar de foc mesclant-se amb la de la cuina, el ping-pong al garatge... la coca de pinyons sobre la taula per esmorzar als matins... ;)
Molts petons dolços als 5!

purivich ha dit...

petons,petons,petons uss estinuuuuu, felicitats petit

barbollaire ha dit...

Eva, XeXu, iruna, elur, Trini, - assumpta -, fanal blau, Carme, Rita, julyetts, puri
moltes gràcies!
Per venir.
Per ser-hi

Unes abraçades grans
uns petonets dolços.

:¬)***********