
Està considerada com la millor obra teatral del autor i una obra mestra del drama satíric. L'obra retrata amb ironia l’estupidesa i la cobdícia dels càrrecs i mandataris de les províncies russes. I, pel que es veu, es va muntar un bon rebombori, especialment a San Petersburg, a la seva estrena.
L'obra impecable. Un muntatge encertat en el ritme i l'interpretació. En cap moment decau l'interès.
I amb un repartiment superior on destacaria la feina de Lluís Soler, Anna Güell (immensos) i Ernest Villegas. Sense oblidar en Jordi Banacolocha i la "parella (més) còmica" formada per en Carles Martínez i Xavier Serrano.
Dues parts de 1h 20 i 1h 10 més 30' de descans... que passen volant enmig de somriures, riures i riallades.
I si no me creieu, li podeu preguntar a l'Anna Lizaran que seia dues butaques més enllà i reia de no parar...
Jo us la recomano sense cap mena de contraindicació.
(Clar que també podria ser que m'hagués fet molta falta riure...)
Que bé sentir-te riure, poeta!
ResponEliminaRiure és necessari i molt sa... cal saber agafar forces i recarregar piles.
ResponEliminaJo també m'alegro de saber que rius...
Una abraçada!
Riem? Vinga va, sí!
ResponEliminaPel que expliques...caldrà anar-la a veure! Un petó Miquel Àngel!
Com me'n alegro de saber que has rigut, no deixis mai de riure, encara que les coses no vagin com voldríem, em de riure. O al menys somriure, que cura l'ànima.
ResponEliminaUn sac de rialles i petonets.
El riure es mol necesari, i crec que ens feia molta falta, vaig veure la pelicula francesa"bienvenidos al norte", con tu vaig riure i mol,petons
ResponEliminaMe l'apunto. He de baixar a Barna i també m'anirà bé riure...
ResponEliminaUna abraçada!
Riure és sempre la millor medecina, no té cap contraindicació i no cal recepta !
ResponEliminaM'alegro de saber-te així!
Si vinc per bcn, m'hi apunto encara que no sé si podré.