M'han portat això de Roma
M'ha fet moltíssima il·lusió (a part d'una mica d'enveja, ja que elles el van veure en viu...)Com es pot apreciar està signat per en Franco Battiato i el guitarrista de la gira, Davide Ferrario.
A l'igual que els Fleurs i Fleurs3 és un recull re-interpretació de cançons "clàssiques".
I amb uns convidats de luxe: Carme Consoli, Antony d'Antony and The Johnsons, Anne Ducros, Sepideh Raissadat i Juri Camisasca.
És "aquell" Battiato...
A les portes de la primavera, malgrat avui encara és hivern, m'ha aparegut unes flors a casa que no esperava.
I quan això passa sols pots somriure.
Millor que el millor ram de flors.
ResponEliminaGenial i gran Battiato!
"La envidia es mu mala" però...quin gustàs Battiato en directe!
ResponEliminaQue bé!!! quin regalet!!!
Un petonàssssss!
Em deixava una coseta...
ResponEliminaRicordi sbocciavano le viole
con le nostre parole:
"non ci lasceremo mai,
mai e poi mai"
Vorrei dirti, ora, le stesse cose
ma come fan presto, amore,
ad appassire le rose
così per noi.
L'amore che strappa i capelli
é perduto ormai.
Non resta che qualche svogliata carezza
e un pò di tenerezza.
E quando ti troverai in mano
quei fiori appassiti
al sole di un aprile
ormai lontano li rimpiangerai.
Ma sarà la prima
che incontri per strada,
che tu coprirai d'oro
per un bacio mai dato,
per un amore nuovo
E sarà la prima che incontri per strada,
che tu coprirai d'oro
per un bacio mai dato,
per un amore nuovo.
Ooooh! que bé! Que disfrutis molt del regalet!
ResponEliminaQue bonic això, Fanal blau!
Un petonàs
Doncs somriu que és el millor que hi ha. Un petonet
ResponEliminaSegueixes dibuixant somriures al teu pas, i això és el que compte.
ResponEliminaGaudeix d'aquests bonics moments de felicitat (i sí, quina enveja, sana, pero envejaaaaaaaa!, je,je).
;)
tens la clau...
ResponEliminahttp://elblogdeisabelhada.blogspot.com/