Pensaments inconnexes - LXXX -

D'una tarda de somriures, sol, fotos... i càmera nova...

És una forma com un altre de relaxar-se...

Fer festa una tarda. Quedar. Sortir a passejar per Barcelona. Fer fotos.

Si tens la sort que, a més a més, és Corpus, ja tens clar on aniran a petar les teves (meves, nostres...) passes.

(Palau del Lloctinent - BCN)

De primer, una volta ràpida pels llocs. Aprofitant la tranquil·litat de l'hora de dinar per fer les fotos a les fonts.

(Casa de l'Ardiaca - BCN)

Més tard, ser afortunat i trobar-me envoltat de somriures i ganes de passar una bona estona.

(Tete, Imma, Fanal Blau - Claustre de la Catedral)

Gràcies, noies, per una tarda tant fantàstica!
Ho hem de repetir!

________________________________

Com ja sabeu, perquè ho va explicar aquí Fanal Blau, al maig vaig fer anys:

Els meus germans, coneixedors de la meva passió per la fotografia, van decidir regalar-me una càmera petita que pogués portar a totes bandes.

I es van decidir per una de darrera tecnologia!

Exactament, aquesta:

Una canya!! No pesa, parla...

Però alguna cosa no he acabat de llegir bé del manual, perquè cada vegada que faig una foto em surt això:

No sé. Potser hauré de demanar el tiquet i anar a la casa que m'expliquin ben bé que em passa. si és un problema dels ISO, la velocitat, el diafragma o el balanç de blancs....

Un cop més gràcies! Sou una canya! (i les fotos estan moooooooooooooooooolt bé)

(Ah! el de la foto de la samarreta també sóc jo!)